BALEARS HAURA DE FER UN ESFORÇ EXTRAORDINARI.
HEM D’APRENDRE ELS SISTEMES PEDAGÒGICS DELS PAÏSOS MÉS AVANÇATS D’EUROPA.
¡ NO A SA TV-FEMS!

Problemes:

- No existeix material didàctic adaptat a sa modalitat lingüística de cada illa.
- Nivell d’escolarització menor que sa mitja espanyola a partir des 15 anys d’edat.
- Ses Balears són, amb Catalunya i Madrid, una de ses comunitats amb més alumnes estrangers.
- Hi ha canals de televisió amb massa programes immorals i violents, i en canvi hi falten programes creatius, formatius i educatius.
- S’escola no ès prou entretenguda ni interessant en comparació amb es televisor i es videojocs.
- Un sistema pedagògic caduc i contenguts escolars estantissos i poc pràctics.

- Falta d’adaptació professional des mestres d’escola a sa nova realitat cultural imposada pes medis de comunicació audiovisual i s’entorn.
- Dificultat des mestres per imposar disciplina.
- Incorporacions tardanes d’alumnes fills d’immigrants.
- Desequilibri exagerat en sa cantitat d’alumnes estrangers entre centres públics i centres concertats.
- Gran heterogeneïtat de capacitats, ritmes i nivell de competència en s’aprenentatge escolar.

- Un programa acadèmic massa extens.
- Baix pressupost públic i alta cantitat d’alumnes per aula.
- Actitud passiva, avorriment i absentisme escolar alt, inclòs s’absentisme crònic.
- Detecció deficient de s’absentisme escolar i augment de sa delinqüència juvenil.
- Pèrdua d’admiració i respecte des nins cap an es pares i es professors.
- Espanya té es major fracàs escolar de s’UE a continuació de Grècia.

Necessitats:

- Proveïr material didàctic adaptat a ses modalitats lingüístiques de cada illa prèvia elaboració de sa normativa corresponent.

Impulsar sa llibertat d’elecció entre centres públics i concertats, així com fer possible sa creació de nous centres concertats en cas d’haver-hi demanda.
- Demanar al Govern central més finançació per els centres privats de batxiller.

- Concebre un sistema pedagògic i un perfil de mestre adaptats a sa nova realitat sociocultural. Una formació docent bastant resolta fa més d’una dècada an es països més avançats d’Europa i que a Espanya no ha arribat.
- Elaborar programes acadèmics anuals assumibles i pràctics. Ensenyar nocions pràctiques de Dret dins es batxiller.
- Dotar es mestres d’assessorament i medis, a fi de poder imposar disciplina i fer-se respectar.
- Interessar ets alumnes per sa participació activa i s’aprenentatge dins sa classe, i fer-ho de manera entretenguda i amb contenguts atractius, pràctics i actuals. Fer avinent a s’alumne de quina manera sa seva feina dins s’escola li servirà, més envant, per moure-se dins es món dets adults.

	- Crear agrupacions de contacte entre persones majors i joves, i també entre es mateixos majors, per intercanviar punts de vista, comprendre-se i educar-se mútuament. - Afavorir sortides professionals a estudiants que no puguin o no vulguin arribar an es final des cicle formatiu. - Fer minvar sa cantitat d’estudiants per aula
- Fer possible sa creació de nous centres concertats i augmentar-ne sa finançació i es concert amb centres privats. - Material escolar de franc per ses famílies amb renda baixa.

- Adequar es gast dedicat a s’ensenyança.
- Impulsar es coneixement i ús de s’informàtica dins ses aules de manera moderada.
- Fer intercanvis culturals amb estudiants de la resta d’Europa. Augmentar sa mobilitat.
- Afavorir es coneixement progressiu de sa llengua de ses Balears en es cas des personal docent procedent d’altres comunitats i països, a fi que pugui integrar-se dins es nostro món acadèmic i dins sa nostra societat, en lloc de convertir s’idioma en una barrera que impedesqui s’arribada de professionals qualificats.
- Controlar amb rigor s’absentisme escolar.

- Aplicar tècniques d’integració dets alumnes absentistes i segregats.
- Major protagonisme de ses associacions de pares.
- Crear una comissió d’escolarització a cada zona per atendre individualment cada cas conflictiu.
- Oferir una televisió pública entretenguda, formativa i que posi en evidència sa mala influència de sa “televisió-fems” i es videojocs violents.
- Crear un canal eficaç de diàleg directe i constant entre es mestres i s’Administració Pública sobre es problemes que sorgeixen i ses maneres de resoldre’ls.
- Ensenyar nocions bàsiques de totes ses llengües oficials de s’Estat a tots ets estudiants.

 
ADAPTAR-SE A LA REALITAT

Problemes actuals:

Necessitats:

	- Augmentar es contacte amb sa realitat empresarial i es contenguts pràctics de sa formació. - Més hores de pràctiques dins ses empreses i augment des contenguts educatius d’aqueixes pràctiques.
- Aprendre des models de Formació Professional europeus, especialment s’alemany i s’austríac. - Homologar titulacions amb Europa.

- Major col·laboració amb ses empreses a s’hora de planificar i realitzar sa FP, incentivar fiscalment ses empreses i mantenir es control de calitat de sa FP en mans publiques.
- Adaptar sa formació a ses necessitats empresarials.
- Una FP d’alta calitat específica per s’indústria turística.
- Remunerar econòmicament ets estudiants durant sa formació.

 
SENSE COMPETENCIA NO HI HA CALITAT

Per mor de sa naturalesa pròpia de ses organitzacions públiques en situació de casi monopoli, a s’Universitat de ses Illes Balears li resulta impossible mantenir un nivell de calitat acceptable sense s’estímul d’altres universitats, especialment dins s’àmbit tècnic i científic.

Deficiències actuals:

- Aparent ignorància per part de s’universitat pública de ses necessitats formatives de sa societat. Progressiva divergència d’interessos entre universitat i societat.
- Control escàs de sa societat damunt sa calitat de s’ensenyança universitària.
- Impossibilitat pràctica de fer que ets alumnes seleccionin es bons professors.
- Sistema inadequat de selecció d’alumnes on prevalen, durant es primers anys de formació, determinats coneixements i habilitats intranscendents.
- Desinterés de s’Universitat de ses Illes Balears cap a sa formació útil dets estudiants.

- L’S’actual situació de falta de recursos materials i humans, així com s’endogàmia i sa politització creixents dins es sistema universitari públic, provoca una minva de sa calitat de s’ensenyança i una sortida continuada de la gent més capacitada per s’investigació, sa docència i es progrés.
- Adaptació insuficient de s’Universitat de ses Illes Balears a sa naturalesa pluriinsular de sa comunitat.
- Falta de places d'acolliment per estudiants extrangers i d'altres regions.

Necessitats:

- Establir la carrera d'Arquitectura a Palma - Modificar sa tendència que provoca un distanciament progressiu entre ses expectatives dets alumnes i ets interessos de s’actual personal docent i directiu de s’UIB. - Corretgir es cércol viciós que provoca un distanciament progressiu entre es resultats de s’ensenyança universitària i aquells que sa societat demanda. Motivar es personal rector i docent perquè assumesqui sa reeducació que ha de menester.

- Fer possible es sorgiment d’una competència estimulant en forma d’universitat privada eficient, que motivarà sa pública a mantenir s’objectivitat i s’eficiència. - Potenciar s’UNED i altres universitats alternatives.

- S’universitat ha de fer prevaler s’interés genuí dets alumnes cap a s’educació per damunt s’interés de conseguir una determinada calificació acadèmica o un títol.
- S’han de racionalitzar es plans d’estudi. Adaptar-los a ses necessitats de sa societat i no a ses necessitats des professors.
- S’ha d’elaborar un pla d’acolliment des nous estudiants.
- S’han d’acostar físicament es servicis universitaris an ets habitants de ses illes menors, amb tots es recursos possibles.

- Afavorir es coneixement progressiu de sa llengua de ses Balears en es cas des personal docent procedent d’altres comunitats i països, a fi que pugui integrar-se dins es nostro món acadèmic i dins sa nostra societat, en lloc de convertir s’idioma en una barrera que impedesqui s’arribada de professionals qualificats. - Augmentar es recursos econòmics destinats a investigació, per fer efectiva sa funció nucleadora de s’investigació i es coneixement, pròpia de s’universitat, i fer minvar sa fuita de talents cap a altres regions i països.

- Reformar es sistema de docència i de selecció d’alumnes, a fi d’evitar es desànim provocat per uns filtres injusts aplicats durant es primers anys de carrera, basats en habilitats i coneixements intranscendents.
- Enfortir es lligams de s’universitat amb s’entorn empresarial.
- Implantar sa costosa Facultat de Medicina, que permetrà sa formació acadèmica, sa millora des dèficit de personal sanitari, sa formació continuada des metges, s’intercanvi d’informació i personal entre hospitals i facultat, així com s’investigació biomèdica.

- Iniciar sa remuneració dets estudiants universitaris.
- Establir horaris que permetin an es joves guanyar-se sa vida durant ets estudis.
- Incrementar ets intercanvis amb estudiants d’altres regions europees.
- Fomentar sa participació dets estudiants en ses decisions de s’universitat a tots es nivells.
- Transparència i publicitat instantània des comptes, ses decisions i ses promocions dins s’universitat, exposant-los an es públic de manera simple i completa.

 
ENSENYANÇA ELECTRÒNICA A DISTÀNCIA

- Maldament encara resulti costós a la curta, i a pesar que es canals de comunicació han de menester un impuls important -especialment s’anomenat “e-learning síncron"- sa tècnica d’ensenyança electrònica a distància se revela com un sistema complementari ideal per sa formació escolar, professional i universitària.

	- S’ensenyança a distància presenta una sèrie d’avantatges importants respecte des mètodes habituals de presència. Convé destacar sa reducció de costs a la llarga, s’estalvi de temps i de gasts de transport, sa flexibilitat en s’aprenentatge, s’eficàcia formativa i s’estalvi de personal docent.
- Es sistema asíncron té possibilitats d’esser implantat ben aviat dins sa formació escolar, professional i universitària si hi ha voluntat política.

- CLAU impulsarà intensament una estratègia formativa que incorpori aquest nou sistema dins s’ensenyança pública i concedirà, a través de ses institucions, ses ajudes financeres que pertoquin a fi que tots ets estudiants puguin complementar sa seva formació des de centres locals o dins ca seva.

- CLAU equiparà cada estudiant que ho necessiti amb una connexió particular de 256k de transferència, subvencionada pes Govern balear.
- CLAU crearà multitud de locals subvencionats dotats amb accés a Internet i terminals de banda ampla, dedicats a s’ensenyança des joves i a sa creació d’empreses de noves tecnologies.

 
HI HA HAGUT UN CANVI SUBSTANCIAL

- Mos trobam immersos dins una societat en contínua evolució, que de cada dia torna més complexa i on ses persones poc informades tenen més problemes per trobar feina o fer valer es seus drets. Avui ès imprescindible un esforç de ses institucions per conseguir s’alfabetització científica des ciutadans, que contribuesqui perque cadascú pugui decidir adequadament ses opcions que plantetja sa nova societat..
- Assistim a un canvi radical en es medis que mos proporcionen s’informació. Internet representa sa major revolució social a tot el món des de sa revolució industrial. Es procés d’implantació des nou medi de comunicació fa molta via i, ara mateix, està provocant un canvi profund en s’organització de ses societats i sa manera de concebre el món, que de cop ha tornat petit i se manifesta obertament.

- Es procés d’implantació d’Internet ès possible gràcies an es perfeccionament de ses màquines processadores d’informació i a s’extraordinària acceptació d’aquest nou medi de comunicació per un ample sector social.

- A part des grans avantatges pràctics que sa nova tecnologia de s’informació permet -com ès ara es moviment instantani de capitals, sa gestió de documents sense sortir de ca teva, sa gestió de sa producció industrial, etc.-, també se presenta com a revolucionari s’accés immediat a pràcticament tota s’informació del món en estat original, lliure i no sotmesa a censura. Així, es governs han perdut es poder de controlar sa formació de ses persones.

- D’altra banda, s’ús de sa telefonia i d’Internet se tradueix, de fet, en una desprotecció casi total de s’intimidat de ses persones davant es governs, especialment a partir de s’aparició des terrorisme internacional. També s’ha d’afegir que Internet ès actualment una eina de comunicació extremadament fràgil, que podria esser saturada i inutilitzada en pocs dies a base d’atemptats fets a partir de programes infecciosos.
Igualment, es sistema de telecomunicacions ès vulnerable a sa pirateria informàtica.
- A pesar de tot, ses institucions públiques tenen s’obligació de garantir s’honor i s’intimidat personal i familiar des ciutadans, d’acord amb sa Constitució.
- Així, establides ses regles des nou joc, CLAU centrarà sa seva acció a educar ses persones respecte de s’importància des nou medi de comunicació, assegurant que tots es qui ho necessitin puguin tenir accés a sa justa i nova societat de s’informació, fent coneixedors en tot moment es riscs que implica.

INTERNET A SA POLITICA

Convé afegir que s’importància d’Internet respecte de s’evolució política actual ès bàsica i creix dia a dia. Internet fa possible una democràcia més justa perque es partits tenen ara un medi assequible per publicitar-se, i això ès bàsic per mantenir-se independents de ses pressions des gran capital i poder fer una política més justa.

A més a més, Internet permet donar a conèixer exactament s’ideologia i es programa de cada partit, que combinat amb s’educació política des poble fa possible que cadascú triï s’opció política amb un contengut de més calitat.