CREACIO DE RESERVES

- Per aturar sa degradació des medi marí, protegir-ne sa biodiversitat i possibilitar-ne sa recuperació, CLAU proposa:

	a) Crear reserves naturals marines. Estudiar sa calitat de s’aigua i s’evolució de ses espècies. b) Acabar amb ets abocaments d’aigües residuals a la mar. c) Evitar s’abocament d’aigües pluvials procedents de zones urbanes intensives. d) Reduir sa contaminació acústica dins es fons marí. e) Afavorir s’establiment de piscifactories a fi d’evitar sa pesca de ses espècies salvatges.
f) Impedir sa pesca il·legal tant com sigui possible. g) Evitar ses grans dessaladores tant com sigui possible.

 

“Mallorca ha canviat, Tota sa seva estructura, Ha pujada a una altura, Ningú s’ha hagués esperat. Amb un trànsit extremat, Que s’ha fet molt abusiu, Es qui va a peu va molt viu, Per no ser atropellat”

EN SA NIT, ES SILENCI ÈS UN DRET.

- CLAU posarà es major esforç a eliminar totes ses fonts de renou i vibracions, a Palma i la resta de ciutats, durant sa nit. Especialment ses provocades per motos.
- Se restringirà es renou dins es locals de bauxa de Palma i se’n facilitarà sa mudança cap a llocs on no molestin.
- S’elaborarà legislació referent a sa calitat de s’entorn urbà: se perfeccionarà sa normativa de renous i vibracions dins zones urbanes, es nivells permesos i s’aplicació de sancions.

 

UN BE QUE S'HA DE GESTIONAR AMB EFICÀCIA

- S’objectiu de CLAU ès proveir sa població d’aigua a bastament i de bona calitat, incentivant s’estalvi i vetlant per sa bona salut des recursos naturals.
- CLAU posa messions per sa col·laboració de s’empresa privada amb s’Administració a fi de conseguir una gestió coordinada i racional de ses aigües.
- Fent es càlculs adequats, se demostra que una gran part de s’aigua de pluja que cau damunt ses Balears va a parar a la mar o almanco no s’aprofita. Per ses necessitats de sa població basta captar-ne una part ínfima.

- Avui, sa gestió d’aigües a Balears se troba en males condicions: multitud d’aqüífers han estat contaminats amb aigües brutes, s’aboquen aigües residuals a la mar, falten prospeccions i se sobreexploten es pous. A més a més, ses rets de distribució se troben en un estat llamentable per mor d’una Administració Pública ineficaç.
- S’han d’establir ses rets d’aigua neta i d’aigües negres que pertoquin a fi de:
a) Captar aigua des subsòl a bastament, que si no se perd.
b) Acabar amb ets abocaments d’aigües residuals a la mar, desviant-los cap a sa superfície de sa terra.

- Igualment s’ha de:

1) Adequar es cost de s’aigua an es cost real:

a)prospeccions. b)gestió de reserves d’aigua neta. c)extracció, o fabricació en es cas de ses dessaladores. d)costs de distribució d’aigua neta. e)costs de captació i depuració d’aigües negres. f)gestió de reserves d’aigua depurada. g)cost de distribució d’aigua depurada. h)cost total de gestió de llots de depuradora.

2) Evitar les dessaladores sempre que sigui possible.

3) Inspeccionar sa calitat, s’ús i s’eliminació de tots es productes detergents, industrials i mèdics que entren a ses Balears i que poguessin anar a parar a sa ret d’aigües brutes. Evitar sa contaminació amb elements nocius i sa toxicitat d’aigües depurades i llots que això implica. Elaborar campanyes d’educació ambiental per empreses i d’altres per particulars. CAP PRODUCTE TÒXIC HA D’ENTRAR DINS ES CICLE DE S’AIGUA.

4) Proveir-se de camps a bastament per sa recepció d’aigües depurades.

5) Depurar ses aigües pluvials que van a la mar des de zones urbanes i emmagatzemar es llots tòxics.

6) No fer servir ses reserves d’aigua des pagesos per cap altra finalitat que no sigui s’agricultura.

7) Proveir d’aigua neta ses illes menors, suposat que en falti.

 

MANCO CO2 I MÉS ENERGIES NO CONTAMINANTS

- Aquell temps quand se mesurava es nivell de benestar amb s’augment des consum energètic ha quedat enrere. A partir d’ara, es progrés s’ha d’avaluar a partir de s’estalvi sense que es benestar se’n ressenti.

- Avui hem de prendre consciència de com resulta de primitiu i absurd es sistema de combinar carbó o hidrocarburs amb s’oxigen de s’aire per obtenir energia. En aquesta reacció s’allibera una enorme cantitat de CO2, un gas que, maldament no sigui perceptible, ja se revela com un perill: cada dia se cremen més de 50 milions de barrils de petroli, cosa que representa mils de milions de tones diàries de CO2 alliberades a s’atmosfera. Avui mos trobam amb s’incongruència de gaudir d’unes avançadíssimes tecnologies de s’informació, mentres que encara disponem d’un primitiu i perniciós sistema de generar d’energia.

- CLAU promourà sa sigüent política energètica:

3.- Fomentar s’implantació de noves centrals d’energia no contaminant. Evitar la combustió de carbó per generar electricitat. 4.- Incentivar fiscalment ets electrodomèstics que estalviïn més energia. 5.- Dotar ses Balears d’electricitat suficient i segura a partir de la captació d'energía renovable. Aconseguir l'autosuficiència energètica.

6.- Incentivar de bon de veres sa captació d’energia solar per part de grans consumidors com ets hotels.
7.- Evitar, sempre que sigui possible, s’incineració de residus per s’enorme emissió de CO2 que allibera (1.200 kg de CO2 o 7.000 M3 per cada 1000 kg de fems).
8.- Fer possible s’instal·lació de cables elèctrics submarins entre es continent i ses illes, i també dur gas amb barco. Aquesta opció ès sa més avantatjosa per sa societat, segons es millors enginyers de Balears.
9.- Perfeccionar es transport públic a fi que, a ses ciutats, se convertesqui en una alternativa més pràctica que es cotxo.
10.- Redistribuir progressivament s’imposició fiscal an es cotxos, de manera que se fomenti s’ús des models més estalviadors d’energia.
11.- Mantenir una elevada imposició fiscal damunt es combustibles.

 

QUI ESTALVIÏ PAGARÀ MANCO IMPOSTS

- CLAU proposa una política que combini es creixement econòmic amb sa gestió racional des recursos.

- Resulta just repercutir, damunt es preu de cada producte, es cost real de produir-lo més es cost real d’eliminar-lo. D’aquesta manera, ses persones que opten per una actitud més poc consumista són justament recompensades. No ès just, posem per cas, que una família estalviadora de recursos hagi de pagar sa mateixa quota pes servici de recollida de fems que sa família consumista des costat.
Es costs des servici de recollida de fems i es posterior tractament ja s’han d’incloure dins es preu de compra des producte. Així se redueix sa producció de residus i se poden distribuir de manera justa es costs des servicis públics entre es ciutadans.

- Respecte de s’incineració, s’ha de dir que aquest sistema converteix s’atmosfera en s’abocador des nostros fems, que aparentment “desapareixen” igual que ses aigües brutes dins la mar. Ès una actitud que actualment ja se percep com a equivocada.

- D’altra banda, CLAU aplicarà una política de:

Federació