Article 1.- DENOMINACIÓ, SIGLA I SÍMBOL.

S’associació denominada INSTITUT CLAU ès una entitat sense interés lucratiu que s’acull a s’article 22 de sa Constitució Espanyola i a sa Llei d’Associacions de 24 de desembre de 1964 i disposicions complementàries, amb s’objectiu primordial de defensar i promoure sa llengua i sa cultura mallorquina.

Es símbol de s’Institut Clau consta de ses paraules Institut Clau en blanc amb s’imatge de s’illa de Mallorca en groc dins un quadre vermell, tot a damunt fons blau. S’hi adjunta disseny.

També se podrà emprar es mateix símbol amb lletres blaves damunt fons blanc.

Article 2.- NATURALESA

S’associació INSTITUT CLAU està dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per adquirir, gravar i alienar béns per qualsevol títol onerós i gratuït; fer tota casta d’actes i contractes, així com exercir totes ses accions legals necessàries o convenients que afavoresquin ets objectius de s’entitat.

Article 3.- PRINCIPIS.

Sa creació de s’INSTITUT CLAU com a associació cultural dedicada sobretot a sa llengua parteix d’aquests principis:

a) Es natius de ses Illes Balears tenim una llengua pròpia i hereditària, anomenada tradicionalment i popularment mallorquí, menorquí i eivissenc respectivament a cada illa, encara que es nostro Estatut d’Autonomia l’anomena oficialment català.

b) Aquesta llengua la compartim amb ses comunitats de València, on rep popularment i oficialment es nom de valencià, i de Catalunya, on es nom popular i oficial ès català.

c) A cadascuna d’aqueixes comunitats, sa llengua presenta ses naturals modalitats fonètiques, morfològiques, semàntiques, lèxiques i sintàctiques. En es cas de ses Balears, d’acord amb s’article 14 de s’Estatut d’Autonomia, aquestes modalitats han d’esser objecte “d’estudi i de protecció”.

Article 4.- JUSTIFICACIÓ.

Sa creació de s’associació se justifica sobretot per aquestes raons:

a) Durant ses darreres dècades, sobretot a ses zones més poblades de Mallorca, s’ús social de sa llengua ha minvat en cantitat i calitat: es mallorquí de cada dia se xerra més poc i més malament, interferit tant pes castellà com per modalitats d’altres comunitats, i cap Govern autònom ha conseguit ni tan sols frenar aquest procés, a pesar de sa gran cantitat de doblers públics tudats amb s’anomenada “normalització lingüística”.

b) Es partits que han governat sa Comunitat Autònoma tampoc han mogut ni un dit per fer complir es precepte estatutari relatiu a s’estudi i protecció de ses modalitats pròpies.

Article 5.- OBJECTIUS.

Davant aquesta situació i partint des respecte cap a s’unitat de sa llengua i es reconeixement de ses modalitats insulars, ets objectius de s’associació són:

a) Sa recuperació des mallorquí parlat com a idioma de referència en ses relacions socials, respectant ses seves formes hereditàries i tradicionals i evitant sa degradació i s’adulteració produïdes durant ses darreres dècades.

b) S’extensió des mallorquí parlat a la resta d’àmbits de comunicació, seguint es criteris exposats dins s’apartat anterior.

c) S’incorporació des mallorquí com a eina principal de comunicació escrita en tots ets àmbits, partint de s’estructura gramatical comuna però aplicant-hi ses modalitats mallorquines.

Article 6.- INSTITUT I ACTIVITATS

a) Estudiarà es mallorquí tradicional i, a partir de ses informacions obtengudes, elaborarà d’una proposta d'ús parlat i escrit que reculli ses modalitats fonètiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques pròpies. Aqueixa proposta se presentarà a ses institucions públiques perque l'aprovin i l’assumesquin com a oficial.

b) Ensenyarà es mallorquí, organitzant cursos dirigits a diversos sectors de població (mallorquinoparlants, castellanoparlants, estrangers…) i adaptats a diferents nivells de coneixement (iniciació, elemental, mitjancer i alt).

c) Publicarà llibres d’ensenyança en mallorquí adaptats a ses diverses edats.

d) Farà un seguiment constant de sa llengua emprada a Mallorca, especialment sa que difonen es medis de comunicació de masses i sa que s’ensenya a ses escoles. A partir d’aquest seguiment, redactarà informes lingüístics que se remetran a ses entitats interessades, escoltarà ses seves observacions i atendrà ses seves consultes i propostes, a fi d’anar millorant s’idioma entre tots.

e) Oferirà assessorament lingüístic a particulars, empreses i institucions, tant en matèria de traducció i correcció d’escrits com de consultes lingüístiques concretes.

f) Publicarà estudis filològics sobre es diversos aspectes des mallorquí parlat i escrit.

g) Constituirà un arxiu sonor des parlar tradicional de Mallorca, que podrà esser consultat per estudiosos i especialistes.

h) Escamparà es mallorquí emprant tots es medis de comunicació possibles, fins i tot per Internet, amb una plana web pròpia que integrarà informació i es diversos servicis de s’associació.

Article 7.- DOMICILI

Es domicili social de s’associació radicarà a Palma, Avenguda Comte Sallent, núm. 17, 1er. S’entitat podrà tenir obertes oficines en tot s’àmbit territorial d’actuació.

Article 8.- ÀMBIT TERRITORIAL

S’àmbit territorial d’actuació de s’INSTITUT CLAU correspon a tot es territori espanyol, amb projecció específica a ses Illes Balears i especialment Mallorca.

Se mantendrà una especial cooperació i se farà costat a ses entitats que se declaren germanes d’aquesta associació.

Sa junta directiva podrà autoritzar sa creació de delegacions a tots es nuclis de població de ses Illes Balears. Ses delegacions tenen una funció de dinamització cultural i lingüística dins es seu àmbit territorial, de difusió de s’ideari i des valors que defensa s’INSTITUT CLAU, amb autonomia d’actuació i coordinades an es mateix temps amb sa Junta Directiva de s’entitat. Sa cantitat mínima de socis per demanar sa constitució d’una delegació formal ès de dotze. Sa Junta Directiva aprovarà un reglament de funcionament de ses delegacions, que entrarà en vigor una vegada aprovat i que se presentarà a ratificació per s’Assemblea General. Així mateix, ses delegacions se podran dotar d’un reglament de funcionament intern que serà ratificat per ses respectives assemblees generals de cada delegació.

CAPÍTOL II
Dets orgues de govern i sa forma d’administració.

Article 9.- ETS ORGUES DE GOVERN.

Ets orgues de govern d’aquesta associació són s’assemblea general, es consell i sa junta directiva.

Article 10.- S’ASSEMBLEA GENERAL.

S’assemblea general serà s’orgue suprem de s’associació i estarà formada per tots es socis. La convocarà es consell almanco una vegada a l’any, en sessió ordinària i en sessió extraordinària si ho demana formalment almanco la mitat més un des socis de s’entitat. S’especificarà en tot cas s’orde del dia.

S’anunci de convocatòria d’assemblea l’haurà de fer es secretari general i el comunicarà a tots es socis amb una setmana d’antelació com a mínim. S’impossibilitat de localitzar un o més socis no serà motiu per retardar s’assemblea.

Ses assemblees generals ordinària i extraordinària quedaran vàlidament constituïdes en primera convocatòria amb un mínim de la mitat més un des socis presents; i mitja hora més tard en segona convocatòria, sigui quina sigui sa cantitat de socis.

A ses assemblees, ets acords se prendran per majoria simple. No obstant això, en es cas d’acord de modificació estatutària o de dissolució i liquidació de s’entitat serà necessària la mitat més un des vots presents.

Totes ses votacions se faran a mà alçada, sigui quina sigui sa cantitat d’assistents. No se permet que un soci en representi d’altres.

• Són competències de s’assemblea general ordinària:

a) Aprovar sa memòria anual d’activitats.

b) Aprovar es comptes i es pressupost anual d’ingressos i gasts.

c) Definir s’activitat i sa gestió de sa junta directiva.

d) Tractar es temes de caràcter ordinari de s’associació.

• Són competències de s’assemblea general extraordinària:

a) S’elecció des membres de sa junta directiva.

b) Sa modificació dets estatuts.

c) Sa dissolució i sa liquidació de s’associació.

Article 11.- ES CONSELL

Són competències des consell:

a) Designar es director de s’institut i definir ses seves competències.

b) Elegir nous càrrecs de sa junta directiva entre assemblees i destituir càrrecs directius fins a sa pròxima assemblea, i també suprimir o adjudicar noves competències an es membres de sa junta directiva.

c) Mantenir sa disciplina de s’associació i sa tramitació d’expedients d’expulsió de socis.

d) S’admissió de nous socis.

e) Convocar ses assemblees.

Es consell se reunirà un pic cada dos mesos.

Ses reunions des consell seran vàlides amb la mitat més un des membres. Ets acords seran per majoria simple.

Per cada mil nous associats s’assemblea incrementarà un membre en es consell.

Article 12.- SA JUNTA DIRECTIVA.

Sa junta directiva estarà formada per un president, un secretari general i un tresorer, així com per una cantitat indeterminada de vocals i altres càrrecs elegits per s’assemblea general o provisionalment pes consell i ratificats posteriorment per s’assemblea general. Amb consentiment previ des consell, sa junta directiva podrà acordar constituir comissions executives amb ses facultats que pertoquin. Igualment, podrà constituir comissions de treball amb persones de s’associació o externes.

Article 13.- ES PRESIDENT I ES VICEPRESIDENT.

Correspon principalment an es president sa representació de s’associació en ets actes públics, convocar i dirigir ses sessions de sa junta directiva, presidir s’assemblea general, dirigir-ne s’orde des temes i dur sa direcció de ses discussions, vetlar pes compliment dets estatuts i dets acords socials, així com elevar an es consell denúncies i d’altres.

Es vicepresident substituirà es president quand sigui necessari.

Article 14.- ES SECRETARI GENERAL.

Correspon an es secretari general sa representació legal de s’entitat, estendre ses actes de ses reunions de s’associació, sa redacció des documents que pertoquin, anunciar ses convocatòries d’assemblea, ocupar-se de s’arxiu de s’associació i dur es registre d’associats.

Article 15.- ES TRESORER.

Correspon an es tresorer es control des comptes de s’associació, sa custòdia des seus fons, dur es llibres de comptabilitat, i es control des pagament de quotes i aportacions.

Article 16.- ES DIRECTOR DE S’INSTITUT

Serà nomenat pes consell. Tendrà autonomia per dirigir es funcionament de s’institut seguint sa línia acordada pes consell.

CAPÍTOL III
Des socis.

Article 17.- ADMISSIÓ.

Podrà esser soci qualsevol persona física major d’edat que vulgui col·laborar en sa consecució dets objectius de s’associació. S’admissió serà decidida pes consell.

Article 18.- PÈRDUA DE SA CONDICIÓ DE SOCI.

Sa condició de soci només se podrà perdre per no haver abonat ses quotes o aportacions que pertoquin, per desistiment voluntari, i per acord des consell en es cas d’aquells que s’oposin an es compliment de ses finalitats socials o no respectin ets estatuts, o es qui perjudiquin s’associació. Hi haurà instrucció prèvia d’expedient i audiència a s’interessat. Hi haurà, en tot cas, recurs davant s’assemblea general.

Article 19.- DRETS DES SOCIS.

Seran drets des socis:

a) Assistir a s’assemblea general, amb dret a veu i a vot.

b) Estar informats de sa marxa de s’associació, fer propostes a sa junta directiva i participar en ses activitats de s’associació.

Article 20.- DEURES DES SOCIS.

Seran deures des soci:

a) Abonar ses quotes o aportacions estipulades.

b) Col·laborar en totes ses qüestions d’interés de s’associació on sigui requerit.

c) Respectar aquests estatuts.

CAPÍTOL IV
Des béns econòmics de s’entitat i sa dissolució.

Article 21.- PATRIMONI.

Aquesta associació neix sense patrimoni fundacional.

Article 22.- INGRESSOS ECONÒMICS.

Per atendre ses necessitats, s’associació dispondrà de ses quotes i aportacions des socis, de ses rendes des béns de s’entitat i des seu patrimoni, des servicis i convenis que pugui contractar, de ses ajudes i subvencions dets organismes públics, i des manlleus i ses donacions rebuts de particulars o entitats.

Article 23.- DISSOLUCIÓ.

S’ha acordat que, en cas de dissolució, es béns de s’associació passaran a altres associacions o fundacions amb finalitats consemblants.