|
|
|
 |
Preguntes
Bàsiques
|
 |
| PREGUNTES | | 1 | Es mallorquí ès una llengua o un dialecte?
| | 2 | Com hem d'anomenar es nostro idioma?
| | 3 | Hem d'escriure així com parlam?
| | 4 | Quina ès s'ortografia mallorquina autèntica? | | 5 | Com se decideix s'ortografia d'una paraula?
| | 6 | Com ha d'esser s'ortografia ideal d'un idioma?
| | 7 | Es mallorquí té o no té gramàtica? | | 8 | Quina gramàtica hem de seguir?
| | 9 | Què són ses modalitats lingüístiques?
| | 10 | Ès compatible s'unitat de sa llengua amb ses
modalitats? | | 11 | Se pot escriure s'article salat?
| | 12 | Quines formes té s'article salat?
| | 13 | Casos que s’usa s’article lalat a ses Illes Balears | | 14 | Tot allò que s'usa popularment s'ha de considerar
correcte? | | 15 | Qui fa sa llengua: es poble o ets acadèmics?
| | 16 | Quina autoritat tenen ses acadèmies de ses llengües? | | 17 | S'ensenya bé sa llengua a ses escoles? | | 18 | Com han de parlar es locutors de ràdio i televisió?
| | 19 | Per regla general, xerren bé es locutors
mallorquins? | | 20 | Ès bo o dolent que hi hagi un idioma estàndar?
| | 21 | S'ha de respectar sa normativa estàndar? | | 22 | Si una paraula no apareix en es diccionari, se pot
usar? | | 23 | Què es pitjor, amollar una castellanada o una
catalanada? | | 24 | Si se vos ocorren altres preguntes, vos agrairem que
les mos envieu |
RESPOSTES | | 1 | + | | 2 | + | | 3 | + | | 4 | + | | 5 | + | | 6 | + | | 7 | + | | 8 | + | | 9 | + | | 10 | + | | 11 | + | | 12 | + | | 13 |
A ses Illes Balears feim servir normalment s’article salat, però hi ha excepcions que exigeixen es lalat. S’han publicat diverses llistes que recullen mots i locucions que no s´han de salar, i ha estat a partir d´aquestes llistes, i tambe d’aportacions pròpies, que n´hem elaborada aquesta altra, de moment sa més extensa.
Casos que s’usa s’article lalat a ses Illes Balears
a) Davant es noms de ses hores: la una, les dues, les tres, les quatre i mitja.
b) Davant noms d’equips deportius: el Mallorca, el Barcelona (o el Barça), el Madrid (o el Reial Madrid), la Reial Societat, l’Sporting Maonès. En canvi, duen s’article salat s’Atlètic de Madrid, s’Atlètic de Bilbao.
c) Davant sigles: el PSOE, el PP, el PSM, la CAEB, el GOB, la SER, la COPE, la OTAN, la ONU.
d) En certs topònims balears: l’Antiga (Vilafranca), l’Argentina (Alaior), Baix de la Vila (Sant Joan i Vilafranca), la Bomba (Eivissa), la Bonanova (Palma), Ca l’Amo Arnau (Palma), la Clota (Maó), la Costa (Santanyí), la Duana (Felanitx), el Fonduco (Es Castell), l’Horta (Sóller), es Jardí del Rei (Felanitx), Maria de la Salut, la Marina (Eivissa), la Mola (Formentera), l’Ofre (Sóller), la Rectoria Vella (Petra), la Riba (Palma, Muro, Eivissa), la Romana (Calvià), Santa Maria del Camí, la Savina (Formentera), es Secar de la Real (Palma), la Seu (Palma), la Soledat (Palma), el Terreno (Palma), el Toro (Calvià), Torre del Ram (Ciutadella), la Trapa (Andratx), la Trotxa (Alaior), la Vila (Puigpunyent, Santa Maria).
e) En tots es topònims externs que duen article: l’Argentina, la Corunya, la Índia, el Japó, l’Havana, l’Hospitalet, el Marroc.
f) En expressions temporals: la setmana passada, la setmana que ve, l’any passat, l’any que ve, l’any tirurany, l’any 2004 (o el 2004), tot l’any, un dia a l’any, el sendemà, a la primeria, a la darreria, a les darreries, a l’hora d’ara, a l’instant, a l’acte, al punt, a la curta, a la llarga, a la fi, des cap i a la fi, a les tantes, amb el temps, a l’hora de la mort, a la mala hora.
g) En expressions de manera: a l’agatzoneta, a l’aguait, a l’alça, a la baixa, a l’ampla, a l’antiga, a la babal·lana, a la biorxa, a les clares, a la correguda, al corrent, a la cubana, a les bones, a les males, a la descosida, al descobert, a l’estaqueta, a les fosques, a la francesa, a la fresca, a la marinera, posar fil a l’agulla, pintar al fresc, pintar a l’oli, a la torera, a la torta, a les totes, al trot, al galop, a l’ull, al vol, al zero.
h) En expressions de lloc: a l’aire, a la dreta, a l’esquerra, per la dreta, per l’esquerra, a la quinta forca.
i) En expressions de cantitat: la majoria, la mitat, el doble, el triple, a la plena, a la menuda, la resta.
j) Davant noms d’edificis o institucions considerats únics dins es seu context per sa grandesa o importància: l’Almudaina, la Creu, la Criança, l’Hospital, l’Iglèsia, la parròquia, la Misericòrdia, la Missió, el Palau (Palau Episcopal), la Pau, la Puresa, la Sala (edifici de s’Ajuntament), la Sang, la Sapiència, els Socors.
k) Davant noms de lloc o conceptes considerats únics dins es seu context: el cel (espai que enrevolta la Terra, i també en sentit religiós), la casa (s’empresa, s’institució, s’associació, s’agrupació, sa família ), el món, la mar, la Rambla, la Terra, la vila.
l) Davant noms d’objectes, espais i conceptes d’origen religiós: l’altar major, la Calenda, la Comunió, el cor, l’infern, l’Oferta, l’Ofici, l’orgue, la Passió, el Purgatori, el Rosari, el Roser, la rectoria, la sacristia.
m) Davant noms de dignitats relacionades amb sa religió: l’abat, l’Àngel de la Guarda, el bisbe, el Bon Jesús, el Carme, el Cor de Jesús, el dimoni, l’Esperit Sant, la Mare de Déu, la mare superiora, la Mort, el Papa, el pare prior, el pare Sebastià, la Puríssima, la Sang, la Trinitat, la Verge Maria.
n) Davant rei i reina agafats com a únic dins es seu context: el rei, la reina, els reis.
o) Davant es nom de certes festivitats: l’Ascensió, el Corpus, Diumenge de l’Àngel, l’Estandard, el Ram, els Reis, les Verges.
p) En noms de productes del camp: ametles de l’anyoc, ametles de la canal, ametles de la ceba, ametles de la princesa, ametles de l’engan, blat de les Índies, figues de la carabasseta, figues de la filera, figues de la roca, figues de la pera, figues de la senyora, peres de la nau, pomes del ciri, fruita del país, fruita del temps.
q) En expressions marineres: anar a la caça, anar a l’orsa, anar a la part, anar a la vela, a la deriva, a la capa, navegar per la costa, estar a la mira, estar a la veu, creuar la proa, fer la ronsa, pescar al bou, pescar a l’encesa, pescar al fil, pescar a la fluixa.
r) En frases fetes i expressions diverses: anar al gra, com l’anell al dit, a l’aire, blanc com la neu, al comptat, al contrari (‘per contra’), dit de l’anell, donar la gana, donar la carn i la sang, embullar la boga, a l’estaqueta, al marge, per l’estil, fer la capa, net com la plata, esser del cas, fer [o venir] al cas, posar fil a l’agulla, prendre la fresca, fer el favor, fer els passos (processó), donar la pau, conforme a la llei de Déu, fer la bona, donar la gana, donar les gràcies, un greu de l’ànima, fer mal a la vista, de l’altre món, donar l’alta, tota la santa nit, esperar el sant adveniment, Déu mos do la maina, per l’amor de Déu.
s) Davant col·lectius: l’al·lotalla, el jovent, la jovenalla, la pagesia, la pobralla.
t) Davant es punts cardinals: el nord, el sud, l’est, l’oest (“perdre el nord”, “es països de l’Est”, “una pel·lícula de l’Oest”).
u) Davant tractaments de respecte: el doctor (Crespí, Llompart…), el pare (Ginard, Alemany, abat, prior…), la mare superiora, el senyor (Ramis, Florit, director, president, marquès…), la senyora (Cladera, Suau, directora, presidenta, marquesa…), el senyoravi, la senyoràvia, el tio, l’onclo, el sen (Toni, Jaume…), l’amo en (Pep, Guillem…).
v) Davant homo, dona, pobre amb un sentit irònic o expressiu: “L’homo va fugir escapat”. “La dona va quedar tota trista, la pobra”.
x) Altres casos no classificats: la queda, l’amo, la forca (des condemnats a mort).
y) Davant es relatiu qual: el qual, la qual, els quals, les quals.
z) Conserven s’article lo certes expressions: tot lo dia, tot lo dematí, tot lo decapvespre, tot lo món, lo endemà, per lo senyal de la Santa Creu.
S’ha d’advertir que moltes de ses paraules que duen s’article lalat canvien an es salat si van seguides de sa preposició de o acompanyades d’un determinant: “es món de sa música”, “es món de sa ciència”, “es teu món”, “tots es bisbes de ses illes”, “tots es dimonis de l’infern”, “s’iglèsia de Sant Francesc”, “es papa anterior”, “sa mare de Déu més antiga”, “sa mitat més bona”.
| | 14 | + | | 15 | + | | 16 | + | | 17 | + | | 18 | + | | 19 | + | | 20 | + | | 21 | + | | 22 | + | | 23 | + | | 24 | + | |
|
 |
 |
|