ASSENTEM ELS FONAMENTS ECONÒMICS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
L ’ARTICLE 138.1 DE LA CONSTITUCIÓ ÈS CLAU.

S’ha d’analitzar es contengut de sa Constitució amb amplitud de mires, memòria històrica i recuperant s’esperit des moment, de ses circumstàncies i de ses persones que la redactaren, a fi de poder-ne desplegar es contengut de forma justa i coherent. Ses societats i ses persones donen es millor fruit en aquests moments crítics, com ho va esser sa recuperació de sa democràcia a Espanya. En es moment de sa redacció i aprovació de sa Constitució, hi quedà plasmada precisament s’essència més noble des nostros pobles, es seus desitjos, ses seves reivindicacions.

I moltes de vegades, s’essència d’un concepte ample i transcendent se conté en una frase curta o un parell de paraules que, en aquell moment, no interessà desplegar per motius pràctics però que hi queda, com una llavor que se podrà fer créixer en es moment adequat.

Dins sa Constitució, hi va quedar reflectit es fet diferencial insular. Aquest document extens com ès sa Carta Magna li dedica expressament dues frases: devers cinc paraules dins s’article 138.1 i altres nou paraules dins s’article 141.4. I molt poca cosa més.
No obstant això, es dos articles són d’una importància vital pes territoris insulars.

A s’article 138.1, hi quedà reflectit es principi de solidaritat entre ses diverses parts des territori espanyol sense expressar en cap moment un sentit d’uniformitat econòmica, sinó d’equilibri econòmic (que se comprèn des de s’inevitable realitat heterogènia des territori espanyol). I s’article acaba expressant s’atenció particular que s’Estat haurà de dedicar an es territoris insulars, en es sentit de discriminació positiva, pes motiu d’esser afectats per circumstàncies que no s’especifiquen però que se consideren desfavorables.

I quand es mots “atendiendo en particular” són expressats, no ho ès de cap manera amb s’intenció concreta d’invocar ajudes discrecionals, ni circumstancials, ni puntuals, ni en determinats àmbits, sinó que ho expressa sense concretar més, en es sentit més ample i lliure, a fi de permetre s’establiment des sistema econòmic de compensació més just pes territoris insulars, que ès una Administració d’Hisenda Autònoma i un conveni amb s’Estat. Un conveni que no impliqui cap casta de privilegi econòmic ni social respecte d’altres autonomies (article 138.2) sinó que respongui a equilibrar ses conseqüències d’un fet determinat, com ès s’insularitat, amb tot allò que implica en es sentit més ample.

I sa realitat mos demostra ara per què aquelles erudites persones que elaboraren sa Constitució plasmaren tals paraules. Uns conceptes expressament dedicats an es territoris insulars. I ho sabem ara que ja hem tocat ses conseqüències d’un escandalós dèficit en inversió pública i un inevitable monocultiu turístic provocats per un Estatut inadequat i per sa falta d’esforç autèntic, atribuïble an es partits autonòmics que fins ara han governat Balears, a s’hora de plantetjar-ne sa correcció a partir des vital article 138.1 i des 150.2. A més a més, s’hi afegeix s’evidència que s’Estat, durant dècades, no ha demostrat prou sensibilitat cap an es fet insular balear, a pesar que sa Constitució expressa, dins s’article 138.1, que “El Estado garantiza…”.

CLAU se proposa reflectir dins s’Estatut d’Autonomia es dret a una Hisenda Autònoma i un conveni amb s’Estat que permeti a Balears tenir un règim tributari propi, a fi de corretgir de manera flexible i especifica sa pèrdua de competitivitat de ses empreses no turístiques establides a ses illes, i compensar així tots es desavantatges derivats des fet insular en un context de ràpida i constant evolució de s’entorn econòmic.

Un conveni que poc o res té a veure amb s’establiment d’un règim d’ajudes o sa cessió de part de determinats imposts per compensar es fet insular: unes ajudes que financen s’Administració de sa Comunitat Autònoma però que no permeten, ni d’un bon tros, acabar amb s’actual cércol viciós que obliga ses Balears a mantenir viva sa seva economia en perjudici exagerat de sa terra. En aquest sentit, també s’ha de fer menció de s’absurda pretensió de s’actual govern autonòmic de finançar carències estructurals amb imposts especials (o falsa ecotaxa), gravant encara més s’economia insular en favor de s’Estat.

CLAU se compromet a lluitar amb perseverància, tenacitat i sentit de s’oportunitat fins a plasmar dins s’Estatut una Hisenda Autònoma, plenament justificada, i un conveni just amb s’Estat que permetran corretgir, des d’aquí i de manera apropiada, precisa i flexible, es desavantatges derivats des fet insular.

LA CONSTITUCIÓ I L’ESTATUT NO DEIXEN DE BANDA LES ILLES MENORS.

Sa Constitució preveu sa creació de ses comunitats autònomes a fi de permetre s’unió administrativa de diversos territoris amb traces comuns i així formar unitats pràctiques d’interacció amb s’Estat.
Emperò aqueixa finalitat pràctica no pot perjudicar ets interessos particulars de cadascun des territoris integrants de sa comunitat autònoma, especialment en es cas dets arxipèlags, per mor de ses marcades característiques i diferències entre illes. I en aquest sentit se pronuncia es vital article 141.4 quand expressa de manera imperativa s’existència d’una Administració pròpia per cada illa.

D’aquesta manera, sa Constitució concedeix a cada illa sa possibilitat de dotar-se d’un nivell indeterminat d’autogovern dins sa pròpia comunitat autònoma. Un nivell d’autogovern que quedà perfectament definit dins s’Estatut d’Autonomia quand a s’article 36 s’expressà que “el govern, l’administració i la representació de cada illa correspon als Consells Insulars”. Ès a dir, que s’Estatut concedeix a cada illa un altíssim nivell d’autogovern, deixant an es Govern balear s’important tasca de coordinació entre illes, es diàleg amb s’Estat en tots es sentits, altres competències de representació de sa Comunitat Autònoma, etc.

Així, CLAU se situa en sa línia de transferir an es consells insulars ses competències que ja els assignà s’Estatut d’Autonomia. CLAU se manifesta favorable a agilitar sa transmissió i a contenir an es màxim sa proliferació burocràtica que se’n podria derivar.

CLAU ès defensor total de s’aplicació rigorosa de s’Estatut i des principi de màxima economia en sa gestió pública, i en aquest sentit exercirà sa tasca parlamentària adequada.

- CLAU plantetjarà sa possibilitat de demanar una policia autonòmica només en es cas que sa policia estatal resulti insuficient, ineficaç, cara o no garantesqui a bastament es drets des ciutadans de Balears

- S’acció de CLAU respecte des plans de formació professional de sa policia anirà encaminada a s’excel·lència en matèria d’educació, sa calitat en sa formació des policies i sa constitució d’una autèntica carrera professional a través d’una promoció justa.
- CLAU farà possible que s’organització policíaca no se separi per complet des sistema educatiu i que es nivells de titulació siguin equiparables amb la resta de professions i funcions públiques amb nivells similars de responsabilitat i qualificació.

- Sempre que sigui possible, CLAU impulsarà s’homogeneïtzació de sa formació des policies europeus, contribuint així an es foment d’un Pla Europeu de Formació.
- Vist es procés de globalització econòmica, sa lliure circulació de persones, s’immigració il·legal, es terrorisme internacional i altres circumstàncies actuals, CLAU contribuirà tant com sigui possible a sa mobilitat geogràfica de ses diverses policies europees, s’informació i sa coordinació.

A través de ses institucions, CLAU farà possible es manteniment d’uns servicis de protecció civil eficaços. Es compromisos són aquests:

	1.- Creació d’un servici competent de previsió de desastres meteorològics connectat amb es servicis més eficaços del món. Establiment de mecanismes de depuració de càrrecs professionals en es cas de repetides previsions deficients.
2.- Elaboració d’un reglament i un servici unificat per afrontar ses conseqüències des desastres naturals. 3.- Dotació amb equip material a bastament.

IMPULSAR ES DIÀLEG AMB ETS ARRIBATS DE NOU

- Ès essencial que ses institucions fomentin un coneixement mutu i un diàleg entre es naturals i es qui han arribat fa poc. Només així se pot prevenir s’intolerància, nascuda casi sempre des desconeixement i sa desconfiança mútua.
- S’actual mobilitat de sa població i s’arribada massiva d’immigrants exigeix sa preservació d’un orde públic estricte a càrrec d’unes forces de seguritat professionals, perfectament organitzades i equipades per sa prevenció, que permetin evitar un enrariment des clima social necessari per s’integració.

- S’Administració ha de garantir s’integració social i cultural dets immigrants, es seu dret a una informació objectiva i veraç, i ha d’evitar ets abusos comesos per ses oficines públiques en forma de traves burocràtiques que sovint provoquen massa ansietat en aquestes persones.

- Ara bé, igualment ès imprescindible informar i educar ets immigrants respecte de ses seves obligacions i deures cap a sa societat que els acull.
- En es cas d’immigrants islàmics, es contacte s’ha d’establir especialment amb ses dones i mares de família.
- Només amb s’aplicació de tots aquests principis bàsics podran evitar-se futures escalades xenòfobes o racistes.

-Es dèficit organitzatiu de s’Administració Pública i sa seva ineficàcia econòmica alimenta sa necessitat de més immigració per mantenir es nivell de vida i de progrés de sa societat. An es mateix temps, s’immigració massiva passa a utilitzar immediatament es servicis sanitaris i educatius, de manera que sa circumstancial millora laboral de ses empreses repercuteix immediatament en es deteriorament des servicis públics en es cas d’una immigració incontrolada. D’aquí sa necessitat de regular s’immigració.

- Es progrés econòmic i es benestar de sa societat només se pot concebre a partir d’una optimització econòmica des sistema públic que se basi, sobretot, en sa correcta gestió des recursos humans de tota sa comunitat, aportant immigració en sa mesura justa i assimilable. Resulta irresponsable inundar es país d’immigrants il·legals per salvar uns determinats objectius macroeconòmics. Per mor de sa gran i constant pressió migratòria que hi haurà damunt ses regions de la Mediterrània nord, s’ha de gestionar s’immigració africana amb especial prudència.

vot electrònic (e-vote)

Se preveu que, ben aviat, hi haurà una nova i justa dimensió d’Internet dins s’escena política. Això farà possible sa consulta popular i s’interacció directa des ciutadans en s’evolució del dia a dia amb es governs (e-govern), cosa que reduirà sa discrecionalitat en ses decisions polítiques. Aquesta possibilitat només se pot aplicar en condicions que assegurin sa validesa des resultats.

Convé deixar clar que aqueixa consulta popular electrònica ha d’esser un complement per millorar sistema democràtic, mai un substitut de sa votació quadriennal amb papereta.
Així mateix, s’implantació des vot electrònic empenyerà es poble cap a sa necessària dinàmica de formació i d’implicació en sa política.

CLAU se declara totalment partidari des vot electrònic i emprendrà totes ses accions necessàries perque s’implanti aviat. Igualment, fomentarà una política de transparència administrativa total en temps real a través d’Internet.

Entre d’altres, CLAU promourà legislació en aquests camps:

- Normativa que permeti detectar i combatre ses situacions de perill i impunitat de ses empreses especuladores i augmenti s’estabilitat laboral des treballadors.
- Normativa que reduesqui s’indefensió des ciutadà i s’empresa davant es poder públic.
- Normativa que basi s’admissió de funcionaris fixos en criteris estrictament objectius.
- Normativa que reduesqui s’impunitat des personal de s’Administració i que permeti s’ inhabilitació pes càrrecs a partir d’una determinada cantitat d’errades demostrades.
- Normativa que definesqui es nivell de coneixements necessaris de sa llengua de ses Balears pes funcionaris d’altres regions i països.
- Perfeccionament de tota sa normativa, a fi de reduir significativament sa possibilitat de decisions administratives arbitràries i s’inseguritat jurídica.
- Legislació en tots es camps per reduir sa discrecionalitat en ses decisions polítiques.
- Normativa per sa nova Hisenda Autònoma.
- Normativa per s’ordenació des territori.
- Normativa ambiental.
- Normativa precisa sobre contaminació acústica i sistemes d’avaluació.
- Normativa per tenir animals domèstics, que n’eviti es perill damunt ets infants.

- Normativa que reguli estrictament s’ús de sa publicitat institucional i sa neutralitat política des medis de comunicació finançats amb doblers públics. - Normativa que afavoresqui sa contractació de dones a ses empreses. - Crear es reglaments de sa llei de patrimoni arqueològic, monumental, artístic. - A ses Corts de s’Estat, CLAU promourà una normativa que perfeccioni sa finançació des partits polítics.