- Fent un exercici d’intentar definir un sistema que equilibri es govern de ses societats europees a partir de sa nova situació econòmica global, CLAU proposa estudiar es conceptes expressats a continuació, entenent que es contengut d’aqueixes retxes just vol convidar a sa reflexió sobre unes noves possibilitats d’ordenar sa democràcia:

- Actualment, es sistema polític aplicat a Europa des de sa Segona Guerra Mundial —sa socialdemocràcia— ha arribat a una profunda crisi.

- Es fracàs de sa socialdemocràcia se basa en sa pretensió de controlar es capital amb un mecanisme de naturalesa extremadament viciosa com són es partits polítics (abans de votar).
Aquest sistema provoca efectivament un equilibri, però de naturalesa inestable.

- Es fets que evidencien aquest fracàs són:

• S’Administració Pública s’ha convertit en un instrument defensiu d’ella mateixa, amb sa proliferació funcionarial, burocràtica i gast injustificat que això implica.
• Ses desigualtats entre persones augmenten.
• Es nivell de benestar general minva.
• Falta capacitat d’integració social.
• Falta contacte real des polítics amb es poble.
• Es polítics s’aïllen dins es seu sistema.
• Es polítics se converteixen bé en instruments, bé en botxins des capital.
• Es poble se desinteressa de sa política i es polítics de la gent.
• Apareixen alternatives polítiques centrífugues i extremes amb un contengut absurd.
• Hi ha un mal casament de sa societat amb sa pluralitat cultural i religiosa.
• Es governs són incapaços de controlar es canvi mundial.

- Ses noves demandes de sa societat són:

• Protecció i garanties de calitat de vida.
• Flexibilitat (dins s’escola, dins sa feina, etc.)
• Gestió eficaç des fons públics.
• Desenvolupament personal individual dins es marc col·lectiu.
• Calitat de s’informació i des medis de comunicació que ara adquireixen una funció educativa.
• Creació de nous sistemes de protecció i participació social.
• Creixent participació de sa dona dins s’organització de sa societat.
• Protecció des medi natural.

- Ses forces polítiques capaces de governar sa nova situació se podrien organitzar com ara en quatre nivells (UE, estats, regions, ajuntaments), però s’hauria de menester una nova estructura, naturalesa i distribució de competències que assegurassin s’eficàcia de sa jerarquia de poder, sa justícia des partits polítics i una relació nova i més perfecta entre es govern i es gran capital privat.

- Sa possibilitat d’articular un nou sistema polític se basa en es fet que an es capital li interessa que, a la llarga, es conjunt de sa societat i sa conjuntura siguin estables. Així partim d’un mecanisme poc viciós.

- An es nou sistema li fa falta:

a) Que es capital aporti sa seva imprescindible influència política an es governs, a través d’instruments que no siguin es partits polítics.

b) Incrementar sa participació directa des ciutadans dins es govern.

c) Introduir factors que automàticament induesquin ses associacions de capital a procurar es benestar social, i que es mateix capital castigui ses empreses que perjudiquen es benestar.

d) Introduir legislació que limiti sa capacitat depredadora des gran capital respecte des capital menor. Avui, an es governs no els interessa legislar amb precisió sobre aquesta qüestió, per motius inconfessables.

e) De manera paral·lela a s’envelliment de sa població, s’aplicarà un quocient de compensació des vot jove.

I.- Ses associacions de capital.

• Vendrien a esser es partits polítics representatius des capital, però amb atribucions més limitades que es partits convencionals.
• Es distints interessos capitalistes s’associaríen en un sol organisme an es nivell que desitjassin —Unió Europea, estat, comunitat autònoma o ajuntament—, adquirint una quota interna de poder proporcional a ses inversions que vulguin dur a terme.
• Internament, s’organitzarien per aplicar igualtat de condicions a petites o grans inversions o empreses i tendrien en compte sa naturalesa d'aquest capital.
• Es ciutadans assignarien una quota de poder a ses associacions des capital, a cadascun des nivells, en es moment de ses eleccions quadriennals.
• Tendrien una funció limitada de supervisió i control damunt es funcionament i es gasts de s’Administració pública, per evitar desviacions a la curta.

II.- Es partits polítics.

• Es nous partits naixerien amb doblers privats.
• Se finançarien només amb fons públics, en cantitat suficient, a partir d’una determinada representativitat i proporcionalment an es resultat electoral. S’establirien tots es mecanismes necessaris de control des gast i des patrimoni des polítics i ses seves famílies, a fi que es capital no hi pugues influir.
• Tendrien sa quota de poder dins s’Administració que es ciutadans els assignassin a ses eleccions.
• Mantendrien es control des medis informatius públics, es control de calitat de s’ensenyança, sa sanitat i altres competències estratègiques, maldament sa seva quota de poder dins es Govern fos minoritària.

D’aquesta organització se dedueix que es sistema resulta extremadament estable i just.

En cas de produir-se cap desequilibri, ses interaccions serien aquestes:

• Es capital obtendria una punició des ciutadans a través des partits si no satisfés ses expectatives de sa societat.
• Ses associacions de capital vetlarien perque cap des seus socis perjudiqui es benestar social, ja que si això passàs s’associació de capital sencera perdria quota de poder a ses eleccions quadriennals a través des vot popular. Com a conseqüència, se produiria una recessió econòmica controlada que no interessa gens an es capital.
• S’Administració rebria s’estímul de ses associacions de capital si sa gestió pública no fos eficient. Des cap i a la fi, s’Administració gestiona es doblers de ses associacions de capital —a través dets imposts— i an es capital no li interessa veure es seus recursos i es seu prestigi tudats.
• Es partits no abusarien dets imposts damunt es capital, perque si ho fessin perjudicarien s’economia i, a través des vot, es ciutadans augmentarien sa quota de poder des capital dins es govern.
• Es partits procurarien un bon clima i una bona sintonia tant amb es capital com amb sa societat. Si no ho fessin, serien substituïts per un altre partit a través d’eleccions.

CONCLUSIÓ.

• En situació normal, es sistema proposat funcionaria gestionat per ses associacions de capital i supervisat pes partits, amb una eficiència i justícia màximes.
• Si es capital no respongués a ses expectatives de sa societat, en qualsevol àmbit, es ciutadà tendria una poderosa eina de correcció que són es partits polítics finançats només amb doblers públics.
• Aquest nou sistema regularia de manera automàtica s’immigració dins es límits convenients, ja que a s’empresa no li interessa es descontent social i només admetria immigració en sa mesura justa.