Obres
i Transports Ordenació
territorial , obra pública, urbanisme,
vivenda, transports, comunicacions
ADEQUAR
LA CONSTRUCCIO IMMOBILIARIA A LES NECESSITATS
-
Ès evident que la construcció immobiliària
ès un recurs imprescindible per la creació
de riquesa i benestar.
- Ès cert que la construcció pot utilitzar-se
a la curta per activar economies temporalment estancades
i amb potencial. Ara bé, en circumstàncies
normals la construcció ha de respondre
a les necessitats i, si ès possible,
la riquesa s’ha de crear a partir d’activitats
econòmiques diverses
Per
què venem la terra?
Primer
de tot, s’ha de dir que es mateix fenomen se produeix
a tot Espanya i especialment a sa franja mediterrània,
amb sa venda d’empreses i territori an ets estrangers.
a)
Ses causes que han motivat sa transmissió
massiva de territori a estrangers són diverses:
- Una
política d’integració europea
molt ràpida. Gran desequilibri econòmic
entre regions d’Europa. Inesperada lliberalització
des moviment de capitals dins s’UE.
- Nul·la
rendibilitat de s’explotació agrària
tradicional.
- Inseguritat
legal deguda a canvis constants de normes
d’edificació dins sòl rústic,
amb es desarrelament des propietaris i es foment de
s’especulació que això implica.
b)
Factors que poden evitar sa transmissió
massiva de territori:
- Seguritat
legal, a fi de proporcionar definitivament
an es propietaris de terres sa percepció que
tenen un valor inalterable, prèvia definició
des model de sòl rústic.
- Economia
local potent i augment des benestar general.
- Encariment
des sòl.
- Augment
des rendiment econòmic de s’activitat
agrària.
- Disminució
de sa càrrega fiscal en s’impost de successions.
- Campanyes
de conscienciació.
 | Ordenació
Territorial |  | | |
AFAVORIR
SA PROTECCIO DE SES GRANS ZONES NATURALS
-
Se proveirà sa societat d’una
feina d’educació
col·lectiva que en
la pràctica faci poc probables
actes de degradació de ses
grans zones naturals. Una educació
que encara mai s’ha
impartit a sa societat, i
que no tan sols en permetrà
sa conservació, sinó
que provocarà es sorgiment
d’una voluntat col·lectiva
que faci possible sa recuperació
de ses immenses àrees desertitzades
de Mallorca a causa dets incendis
forestals, casi sempre provocats. |
 Pitjau
per engrandir |
-
CLAU proposarà calificar
com a parc natural totes ses zones i muntanyes
que han estat incendiades temps
enrere o ara fa poc, i se’n procedirà
a sa reforestació.
-
CLAU no proposarà declarar
parc natural ses zones boscoses,
llevat que s’arribi a un acord total
amb es propietaris, perque es caràcter
de petita propietat en posa en perill sa
protecció.
-
En es mateix sentit, CLAU lluitarà
perquè ses terres verges des litoral
siguin adquirides i protegides amb fons
provinents de s’Unió Europea.
URBANITZACIÓ ADAPTADA A LES NECESSITATS
Urbana:
 |
Respecte
des creixement urbà, CLAU proposa
un model urbanístic basat en
sa transició gradual: nuclis
de densitat moderada formats per edificis
comercials i institucionals enrevoltats
de zones |
residencials -amb zones verdes- de
menor densitat i més poc quadriculades,
on sa transició d’unes
zones a ses altres ès gradual.
Aquest
model ve a formar petits nuclis amb
es seu centre, ses seves escoles,
botigues, etc., dins un entorn
general d’alta calitat estètica
i ambiental, on també
ès possible s’implantació
d’un transport públic
eficaç. Es trànsit també
queda ordenat de manera gradual: dins
ses àrees residencials ès
mínim, i així se proporciona
espai segur i tranquil a ses zones
de vivendes. Ses principals artèries
de trànsit discorren fora de
qualsevol àrea habitada.
|
-No
se restringirà sa renovació
d’immobles i sa reestructuració
de zones urbanes degradades, mentres no
cresquin.
-Se
permetrà sa creació des polígons
industrials imprescindibles i se definiran
plans de descongestió dets actuals.
Eventualment, també es límits
de creixement.
Rural:
-
Se definirà un model de sòl
rústic. Sa capacitat edificatòria
serà directament proporcional a s’extensió
de sa parcel·la per evitar
s’actual casi-urbanització
des camp. Determinades àrees quedaran
sense edificacions.
-
S’establiran criteris estètics
que afavoresquin sa conservació de
s’harmonia des paisatge.
-
Si sa conjuntura econòmica ho demana,
se permetrà sa creació de
nova oferta turística an es camp,
de gran calitat estètica, baixa altura
i afavorint es productes de sa terra.
-
Se promourà sa creació de
noves instal·lacions recreatives.
Devora
la mar:
-
Es motiu d’haver urbanitzat fins “damunt
la mar” ès conseqüència
de:
a)
Falta de conscienciació col·lectiva
dets avantatges de deixar es primers centenars
de metres buits. Cap govern ha elaborat
encara un programa digne d’educació
en aquest sentit.
b)
Conseqüència d’això
ha estat una falta d’ordenament
jurídic que aportàs
seguritat a bastament an
es de primera fila, que per assegurar han
construït damunt es cingle.
-
CLAU materialitzarà un programa
educatiu que farà meditar sobre
es grans desavantatges de construir
a ran de sa costa i farà possible
sa materialització d’un
nou model urbanístic que posi
en evidència sa gran
equivocació des qui han fet
sa casa “damunt la mar”. |
|
-
Paral·lelament, CLAU elaborarà
un pla d’ordenació
que farà retrocedir substancialment
qualsevol nova urbanització i que
no permetrà es creixement de ses
que se començaren damunt sa vorera.
Un pla que, a més a més, convidarà
a sa reconversió i a fer retrocedir
ses urbanitzacions establides de manera
deficient. Això ès perfectament
possible si hi ha voluntat política.
-
Si hi hagués demanda, se permetrà
un increment de places d’amarrada
per embarcacions recreatives de vela. No
se preveu sa creació de cap port
deportiu, encara que tampoc se descarta
si hi ha demanda popular. | |
| |
| Obra
Pública | | | |
CRITERIS
DE CALITAT ESTRICTES
 |
-Les obres públiques s'han de fer bé a la primera per evitar molèsties i despeses posteriors
-S’elaborarà una normativa
que conseguesqui augmentar sa calitat
estètica i d’acabats de tota s’obra pública.
-
Hi haurà un augment temporal
d’obra pública, a fi de
reduir s’impacte de sa crisi induïda
dins es sector de sa construcció. |
| |
| |
| Urbanisme
| | | | MILLORA
ESTETICA, AMBIENTAL I CREIXEMENT MODERAT
-
Se definiran criteris estètics,
tant a nivell paisatgístic com
arquitectònic.
-
Se
definirà una política que
eviti sa destrucció des teixit
empresarial dedicat a sa construcció
de calitat.
- Se moderarà sa construcció
d’obra nova residencial i se promourà
sa rehabilitació residencial. A
la curta, s’afavorirà s’obra
no residencial i sa pública per
estabilitzar s’economia.
- En es col·legis d’arquitectes,
s’impartiran cursos de formació
estètica adaptats a cada illa i
dirigits an es funcionaris responsables
d’urbanisme, sense que això
impliqui una uniformització de
s’estil.
- Sa construcció correctament realitzada
i situada no implica necessàriament
un perjudici ambiental, llevat de ses
grans àrees verges.
Ciutats:
-
S’aprovaran plans d’ordenació
urbana per ses principals ciutats de ses
illes.
- S’afavorirà s’adequació
i reestructuració de zones
urbanes, respectant especialment es barris
antics i es subsòl.
- Definir un model d’urbanisme
adequat per sa vida social
i es tracte humà
ès s’objectiu prioritari
de CLAU per Palma. Una
ciutat amb capacitat per acollir activitats
culturals.
-
CLAU de Mallorca elabora es model
de ciutat habitable per Palma.
Conceptes fonamentals a partir dels quals
se pugui continuar planetjant s’urbanisme
de sa ciutat.
- Ses eixamples, amb ses seves deficiències
d’aparcament, il·luminació,
falta de transport públic i calitat
ambiental reduïda, seran protagonistes
de s’acció de govern de CLAU
Pobles:
-
CLAU no permetrà es creixement
des pobles com a alternativa an
es creixement de Palma.
- Se mantendrà sa tendència
a adequar sa cantitat, altària
i estètica de ses noves edificacions,
a fi que no afectin es caràcter
dels pobles.
- Se mantendrà un creixement
moderat.
- S’adequarà sa capacitat
d’aparcaments a ses necessitats.
- Abans de desvirtuar es caràcter
des pobles, CLAU farà
possible sa formació de nous
nuclis urbans si fos imprescindible. | |
Nuclis
turístics de sa costa:
-
Es contenidors de fems seran soterrats
i dotats des mecanisme adequat.
- No s’incrementarà sa cantitat
d’hotels de manera substancial.
- Se promourà s’adequació,
sa reestructuració i es retrocés
d’edificis.
- Se fomentarà sa millora ambiental
i estètica.
- S’adequarà sa capacitat
d’aparcaments, especialment per
poder arribar còmodament a ses
platges.
| |
| |
| Vivenda
| | | |
POSSIBILITAR
UNA VIVENDA DIGNA A SES FAMILIES
 |
-
CLAU concedirà, a
través de ses institucions,
grans ajudes directes
a cada família resident dirigides
a sa compra, s’habilitació
o es lloguer de sa primera vivenda,
a partir d’un estudi
exhaustiu des casos i seguint
criteris objectius. Valoració
especial tendran sa falta de patrimoni,
es baixos ingressos i s’existència
de fills. Sa transparència
des procés serà total.
- A priori, no se preveu sa construcció
de nova vivenda de protecció
oficial, encara que tampoc se descarta. |
|
Dins es criteris urbanístics
que CLAU impulsa, no hi tenen
lloc grans blocs de vivendes. |
-
Se plantetjarà una normativa destinada
a millorar sa calitat de sa vivenda plurifamiliar,
especialment en s’àmbit ambiental,
com ès ara s’insonorització
i s’eficàcia tèrmica.
-
S’han d’activar ses mides
adequades perquè es preu des lloguer
baixi i augmenti encara més sa
rehabilitació.
| |
| |
| Transport
| | | |
“Se
va anar modernitzant,
Fa un temps sa nostra illa,
Sa mecànica entraria,
D’una manera alarmant.
El treball alleugerant,
Molta pena llevaríen,
Ses costums canviarien,
Ses distàncies acursant”. UN
TRANSPORT PUBLIC EXCEL.LENT
-
Implantar el tren elèctric
- Han d'esser les excel·lències
del nou transport públic
les que induiran a un menor ús
del cotxe.
-
No se preveuen reformes circulatòries.
-
Se reforçarà es transport
interinsular i entre ses illes menors
i es continent. | |
-
Transport privat:
redistribució de s’imposició
tributària an es vehicles en funció
de s’emissió de CO2. Exempció
de s’impost an es models extraordinàriament
estalviadors.
-
Combustibles:
CLAU no farà una política
de disminució des preu de sa benzina
pes transport en cotxo. Tampoc pes transport
pesat si sa conjuntura econòmica
ho permet.
-
Ciutats:
-
Sa reconversió plantetjada de s’Administració
Pública (CS-10)
contribuirà a sa descongestió
circulatòria de Palma.
- A Palma s’implantarà un
transport públic complet
i excel·lent. No se descarta
sa privatització parcial de s’EMT
si ha de repercutir en un millor servici
an es ciutadà.
- S’incrementarà sa seguritat
des ferrocarril i s’adaptaran ses
freqüències a sa demanda.
-
Viles i nuclis turístics:
-
se farà una implantació
constant i progressiva des transport públic
per evitar un retard acumulat, com en
es cas de Palma, que ara resulta molt
difícil i costós recuperar.
S’implantarà s’eficaç
sistema de recollida “a la carta”
a determinats pobles i zones rústiques.
-
Transport inter-insular
i amb es continent:
- A CLAU defensam sa declaració
d'interés públic
que farà efectiva una millora de
calitat i de preu des transport que afecta
es ciutadans de Balears.
| |
| |
| Comunicacions
| | | |
SEGURETAT,
FLUÏDESA, EFICACIA.
Eixos
viaris majors.
-
Se definiran ets eixos viaris majors de
cada illa.
— Se’n farà possible
s’adequació o execució
partint de criteris objectius,
evitant prejudicis, sense excloure possibilitats
a priori i fins a conseguir una seguritat
i fluïdesa òptimes.
Naturalment, sempre amb es màxim
respecte a s’estètica,
s’entorn natural i urbà
i sa propietat privada.
— Serà totalment
resolta s’inseguritat que
ara afecta es propietaris de terres a
prop de ses carreteres principals.
Ret
viària menor i urbana.
- Serà adequada a criteris
de seguritat, fluïdesa i
estètica.
| -
Se farà un ús intensiu
de sa senyalització
horitzontal, que se conservarà
en perfecte estat. |
 |
Ret
viària deportiva i recreativa.
 | -
Es crearàn vies ciclistes
a Ciutat.
- Se farà un esforç
en sa creació d’itineraris
per fer ciclisme, partint
des treball conjunt amb ses principals
associacions ciclistes
nacionals i estrangeres |
- Se definirà i mantendrà
una extensa ret de vies per passetjar
i fer excursionisme.
Ret informàtica per cable.
-
Se facilitarà i subvencionarà
s’instal·lació
de cable fins que tota sa
població hi pugui
tenir accés.
-
S’imposaran criteris estètics
en es casos d’inevitable instal·lació
aèria. |
|
-
CLAU equiparà amb una connexió
particular de 256k de transferència,
subvencionada pes Govern, cada estudiant
que ho desitgi.
- CLAU crearà multitud de locals
subvencionats dotats amb accés
a Internet i terminals de banda ampla
que permetin sa creació de més
empreses de noves tecnologies..
Ret
informàtica sense fils.
-
Se facilitarà s’implantació
a partir de criteris estètics i
estrictes criteris sanitaris.
Aeroports
comercials.
-
Se facilitaran ses obres o s’instal·lació
dets equips necessaris per conseguir un
trànsit aeri segur i fluid.
Se facilitarà s’instal·lació
de nova indústria aeronàutica.
S’afavorirà sa competència
entre empreses de restauració
dins ets aeroports.
Ports
marítims comercials.
 |
-
Se
facilitaran totes ses obres o instal·lacions
necessàries per assegurar una
operació eficient.
S’impulsaran ses obres que siguin
oportunes per modernitzar ses terminals
de passatgers i mercaderies.
|
A
Palma, se permetran ets accessos
de trànsit dins es port,
amb ses millores adequades a sa zona de
sa rotonda de Porto Pi. Se proporcionarà
una sortida ràpida an es
Moll Vell. Es Moll de Ponent,
dedicat an es creuers, millorarà
d’imatge.
Ferrocarril.
-
S’activitat de CLAU consistirà
a conseguir sa màxima seguritat
i un augment de freqüències
de ses línies existents.
| |
| |
|
LLIBRES RECOMANATS |
Es nostros arts i oficis d`antany
Joan Llabrés, Jordi Vallespir
Estudis Monogràfics del Museu de la Porciúncula
Gràfiques Miramar S.A. | |
MUSICA RECOMANADA |
Ca meva, Ca vostra
Joana Pons amb ses guitarres.
Edicions Blau | |
|
 |
|
