PROTECCIÓ

CONSERVEM LA NOSTRA IDENTITAT

- Es patrimoni literari i artístic ès un testimoni feel de s’evolució cultural des pobles. - Si aquest patrimoni se perd, pus mai se pot recuperar. Se perd es passat i es futur. - Sa negligència en sa conservació d’aquest material ès intolerable. Sa dispersió ordenada de còpies i sa difusió són uns des sistemes més eficaços de protecció. - S’elaborarà es reglament complet per sa Llei de Patrimoni i se conseguirà un tractament professional des patrimoni, formant personal especialista..

- Tot es patrimoni literari serà catalogat, microfotografiat, multiplicat i oportunament dispersat. Aquell que sigui més representatiu se difondrà. Ets originals just s’han de manipular per fer noves còpies o per estudis científics. Ses condicions de seguritat dets exemplars originals han d’esser absolutes. S’han d’aplicar preferentment mètodes d’estabilització i procedir a sa restauració en es casos imprescindibles.

- Es patrimoni artístic s’ha de catalogar i fotografiar -o reproduir- amb un sistema adequat i segur. Posteriorment s’ha de protegir o restaurar.

- Se proveirà l’Iglèsia de recursos econòmics a bastament per mantenir i assegurar es seu patrimoni literari i artístic.

En s’aspecte artístic:

- CLAU facilitarà tots es recursos possibles perque ets artistes puguin prendre es protagonisme que els agradi o que hagin de menester per expressar-se. - Com que sa formació teatral i cinematogràfica ès pràcticament inexistent a ses Balears, CLAU promourà sa creació de centres de formació.

- S’han d’aportar ajudes a sa literatura, ses fires des llibre, es teatre, es museus, es concerts… que facin despertar tot es potencial cultural i artístic de ses Balears.

- A través de ses institucions, CLAU promourà una formació professional moderna i atractiva en tots es camps de ses arts.

En s’aspecte cultural:

- CLAU farà costat a totes ses activitats culturals que puguin tenir lloc a ses Balears i impulsarà qualsevol acció que estimuli ses persones a adquirir cultura.

- Se promouran activitats d’intercanvi artístic i cultural amb altres regions d’Europa.

- CLAU sostendrà l’Iglèsia, amb fons públics, en tots allò que fos necessari, per mor de s’importància d’aquesta institució a s’hora d’aportar cohesió a sa societat i transmetre valors morals i de solidaritat.

- Defensarà sa cultura i es caràcter propi de cada illa.

- Assumirà sa realitat actual multilingüe de sa comunitat balear.

- CLAU contribuirà a impulsar sa projecció des mallorquí, menorquí i eivissenc a Europa. Oferirà més productes i servicis en sa nostra llengua, especialment ets audiovisuals i informàtics.

- S’haurà d’evitar sa minimització de sa llengua pròpia.

- CLAU confia plenament en sa capacitat i autosuficiència de sa societat balear per crear canals propis d’expressió i difusió de sa cultura. - Ès necessari s’impuls d’una indústria d’audiovisuals de gran calitat, amb contenguts mínimament regulats. - S’ha d’estimular sa creació de nous canals de ràdio i televisió. - Se tramitarà una llei completa d’audiovisuals i se’n crearan consells específics. - S’afavorirà sa creació i s’establiment d’empreses de producció audiovisual.

- Se farà possible sa construcció d’un nou palau de congressos i auditòrium.
- CLAU farà possible sa finançació de tres museus de ciències i tecnologia educatius i interactius -un per cada illa- que s’actualitzaran i renovaran constantment. També se finançaran es centres d’art que s’hagin de menester.

Avui tots som conscients que es darrers anys hi ha hagut una aportació humana extraordinàriament intensa a Europa occidental i sa nostra terra no n’ès una excepció. Mai en s’història hi havia hagut tanta gent damunt ses illes, ni mai n’havia venguda tanta de cop. Aquesta vegada es cop ha estat desproporcionat i es nous residents són de procedències i cultures molt diferents. Balears ha estat sempre una terra d’acollida, i ho continuarà essent mentres ses diferències econòmiques li siguin favorables. D’aquests arribats de nou, bona part hi quedarà i es seus fills seran mallorquins, menorquins i eivissencs que conversaran sa nostra llengua i començaran a compartir sa nostra cultura.

Llavonses se mos plantetja un desafii extraordinari que consisteix a aportar-los es recursos humans i materials necessaris perque puguin, amb el temps i sa voluntat de tots, arrelar dins sa cultura pròpia de sa terra.

	I aquest arrelament serà més eficaç com més mereixedors mos facem des gust de tenir gent que vengué d’altres bandes i que avui són d’aquí, i els dediquem un afecte especial sense ostentacions.
En aquest procés d’integració ès fonamental sa convivència plena des naturals amb ets arribats, convivència que ès bàsica dins s’escola i que estableix ses bases més sòlides cap an es futur.

En un moment crític com s’actual, ès imprescindible una gran habilitat i determinació de ses institucions de govern per assegurar s’arrelament cultural de tots ets habitants a partir de sa seducció, no de s’imposició. S’acció de govern ha d’esser hàbil, intensa i basada en tots es camps possibles, especialment s’educatiu i uns medis de comunicació de masses de gran calitat.