Weblog d’en Pedro Duran

La dependència dels combustibles fòssils que avui pateix tot el món i sobretot Europa, Nord Amèrica i Àsia de l’Est és un problema greu que mereix un tractament urgent i seriós. Les recents guerres pel petroli a l’orient mitjà han posat en evidència la nostra dependència d’aquesta font d’energia i les males conseqüencies que s’en poden derivar si la situació política als països ‘productors’ d’hidrocarburs empitjora.

A més durant l’any 2006 hem evidenciat la poca capacitat de reserva de producció petroliera quan la demanda ha superat l’oferta en condicions de pau i els preus s’han disparat prop dels 80 dòlars/barril, això ha estat un seriós toc d’atenció per a tot el món. El proper avís pot esser catastròfic si les circumstàncies no ens acompanyen.

La civilització actual i s’expansió demogràfica se sustenten avui bàsicament sobre el petroli. De cremar petroli i gas en treiem no només energia per produïr electricitat, moure vehicles i màquines sinó també en surten els adobs agrícoles que fan possible alimentar la humanitat.  
I a pesar del gran valor del petroli seguim cremant-lo a raó de milions de barrils diaris, quan s’hauria de reservar per a treure’n derivats i obtenir l’energia a partir de fonts distintes.
Però a més la combustió de hidrocarburs contamina l’aire que respiram -l’atmosfera- alliberant principalment diòxid de carboni com a residu. Hi ha teories que relacionen l’augment de CO2 a l’atmosfera amb un possible canvi climàtic. Aquestes teories poden esser certes, o no, i són dificilment comprovables a curt plaç degut a la natural inestablilitat del clima. Això obri les portes a l’especulació, al sectarisme i a la manipulació de l’opinió pública sobre un tema tan seriós.  
Ja l’any 1975 durant la crisi de la OPEP va sorgir la necessitat d’anar substituint la combustió de hidrocarburs per fer energia a base de fonts renovables com la solar i eòlica. Emperò la baixada de preus petroliers de l’època Reagan va desfer tota esperança d’avançar en sa implantació. Fa 10 anys la moda eren els CFC i la capa d’ozó, ara ja ni s’en parla. Passarà el mateix amb el canvi climàtic? Potser d’aquí a 20 anys entre discusions sobre el clima no haurem avançat gens.
 
Per tot això crec que el problema energètic s’ha de tractar no des de suposades amenaces al clima -que poden o no esser certes, que en qualsevol cas no són evidents i que en esser-ho ja serà massa tard- sinó des de la conscienciació pública i política de que l’energia no és un bé que tenguem garantit gratuitament sinó al contrari, que el mos hem de guanyar i hem d’estar orgullosos de saber captar i utilitzar al màxim l’energia que arriba al nostro territori (sol, vent i altres), talment com ja sabem administrar l’aigua amb sa captació, enmagatzematge i sa distribució.  
El dia que haguem aconseguit això podrem pensar i dir ben fort que hem fet una passa endavant -molt important- en la nostra condició d’espècie intel·ligent que habita la Terra.