Salut i Assistència Social

Sanitat, assistència social, seguretat laboral, menors, persones discapacitades, marginats, acolliment material des nou resident

Sanitat
 

 
CAPACITAT, EFICÀCIA, PREVENCIÓ

- La millora, la modernització i l ’encariment continuat dels servicis, juntament amb una població que envelleix i que de cada dia exigeix més bona atenció, plantetja unes perspectives complicades aquí i a tots els països d’Europa, sobretot perque el sector més vell demanda sa major part des gast.
- En el servici sanitari, la relació doblers-calitat resulta especialment directa, molt més que en altres àrees com ès ara s’ensenyança.
- Així, hem de prendre consciència que la sanitat se convertirà en una càrrega econòmica major i inevitable
.

- Actualment, sa prevenció d’accidents i sa detecció precoç de malalties se perfila com sa possibilitat més econòmica i que més s’ha de promoure. A ses Balears, es nivell de prevenció ès molt baix.

- Per contenir es gast sanitari resultarà imprescindible mantenir una població sana. S’estrès, ses drogues, es mals hàbits alimentaris i sa falta d’activitat física se revelen com es defectes que s’han de corretgir, a fi de reduir es cost sanitari de sa societat i poder alliberar recursos cap a altres necessitats.
- Sa detecció precoç i es tractament immediat de malalties psíquiques com sa depressió o s’insomni se considera especialment important, i es cost humà i econòmic derivat d’aquesta casta d’afeccions resulta especialment elevat. A posta s’han d’incrementar es recursos dedicats an aquesta àrea
.

- CLAU establirà un servici públic de control exhaustiu de sa sanitat privada, especialment dins s’àrea de sa cirugia ocular refractiva, sa cirurgia estètica i es tractaments d’infertilitat. Aquest servici farà estadístiques, controlarà s’evolució des pacients, detectarà irregularitats i donarà ses fites netes a sa població sobre sa seguretat i eficàcia des mètodes que fa servir actualment sa sanitat privada. Es fracàs d’aqueixes tècniques podria arribar a sifres d’escàndol i a l’hora d’ara sa desprotecció des ciutadà ès total. En es cas des tractaments d’infertilitat, convé que es pacients sàpiguen exactament ses possibles repercussions damunt sa descendència i ses maneres d’evitar-ho.

- Sa formació contínua des personal sanitari resulta imprescindible actualment per mor de s’evolució i millora constants de ses tècniques i es medicaments.

- Ès indispensable seguir s’evolució de ses noves tècniques i preveure ses futures necessitats, com ès ara sa creació immediata d’un banc de progenitors hematopoètics.
- S’han de fer campanyes de conscienciació per fomentar sa donació de sang i orgues, que actualment falten
.

- S’establiment immediat d’una Facultat de Medicina a Palma pareix una solució especialment convenient a fi d’aportar calitat i resultats a mig terme.
- Es servici d’ambulàncies ès deficient
.

- Actualment hi ha massa personal administratiu i falta personal sanitari a ses Balears, i això ocasiona un servici deficient que ja afecta s’atenció primària i que provoca una perniciosa sobrecàrrega des servici d’urgències.
- S’arribada massiva d’immigrants ha provocat una sobrecàrrega des servici sanitari que repercuteix molt negativament en es personal des servici i sa calitat
.

- S’acció de CLAU se basarà a millorar de forma integral es servici sanitari públic, augmentar es concerts amb servicis privats, incrementar es recursos econòmics (CS-10) i facilitar s’ampliació i sa creació de centres sanitaris privats que facin possible s’alliberació de recursos.

e-SANITAT

CLAU crearà i farà pública una base d’informacions mèdiques útil, de calitat i bona d’entendre pes ciutadà, amb un servici de consulta de franc a través d’Internet que permetrà estalviar temps an es ciutadans i recursos a sa sanitat pública. En definitiva, se tracta de fer ses primeres passes cap a sa telemedicina.

 
 
 

Assistència Social
 

 

OPTIMISME, COMUNICACIÓ, COMPRENSIÓ, TOLERÀNCIA

- Segons determinats estudis, Balears ès una de ses províncies d’Espanya amb més benestar social. Ara bé, maldament sa mitjana sigui elevada, hi ha molts de casos que han de menester assistència.

- Com a problemes s'han de destacar:

- Ses pensions de sa tercera edat són molt baixes per mor de s’estacionalitat de s’economia, mentres que es cost de vida ès un des més alts de s’Estat.
- Apareixen molts de casos de pobresa, sobretot de persones velles.
- S’ajuda a domicili està col·lapsada per casos de famílies que han de menester ajuda per atendre es seus majors.


- No hi ha una política eficaç que fomenti es servici social a través d’empreses i organitzacions socials.
- S’increment de sa cantitat de malalts d’alzheimer.
- S’elevada immigració, que no té aquí un entorn familiar ample. Molts de problemes familiars. Apareixen massa sovint casos de nins desatesos.
- Inseguretat laboral. Explotació laboral de menors.

 

Clau proposa:

- Augmentar sa seguretat laboral impulsant i estabilitzant s’economia.

- Regulació des mobbing i detecció des casos de maltractes a empleats.

- Incrementar sa cantitat i sa calitat des servici d’educació a ses famílies i s’assistència a persones desproveïdes d’un entorn familiar suficient.

- Fomentar i ajudar a ses organitzacions i empreses d’assistència social.

- Concedir un reconeixement social just an es cuidador i afavorir sa conscienciació cap an aquest servici. Formar desocupats en aquesta especialitat, que ha d’esser especialment ben retribuïda i considerada.

     

- Detectar i tractar s’alzheimer. Establir un servici d’educació dirigit a ses famílies amb malalts d’aquesta casta.

- Crear centres de dia i residències de sa tercera edat a bastament.

 
 
 

Seguretat Laboral
 

 

 

LA SEGURETAT SEMPRE ES RENTABLE

- Sa sinistralitat laboral a ses Balears ès alta per mor de:

  • Sa precarietat, s’eventualitat i s’elevat ritme de treball.
  • Es casos freqüents d’alcoholèmia i estrès psíquic.
  • Sa falta de conscienciació cap a sa seguretat i sa formació teòrica insuficient dets obrers i ets empresaris dins es camp de sa salut laboral. Falta planificació de sa feina i esforç de ses institucions i ses empreses a s’hora d’imposar una formació preventiva eficaç dets obrers.

- Clau proposa:

- Conscienciar s’obrer, però sobretot s’empresari, de sa necessitat, importància i rendibilitat d’una actitud correcta en seguretat laboral. Informar des gran perill que representa sa falta d’experiència des nous treballadors i ses mides per contrarestar-la.

- Establir controls d’alcoholèmia dins ses activitats on hi hagi un perill elevat d’accidents físics.
- Informar sobre ses causes i ses conseqüències de s’estrès psíquic, i com evitar-lo.

- Prevenir ses lesions provocades per esforços, informant de ses ajudes mecàniques disponibles.
- Estudiar es models de seguretat laboral avançats des països del nord d’Europa.

- Coordinar ses diverses administracions relacionades amb sa seguretat laboral i s’assistència sanitària
.

- Centrar sa política laboral en sa gestió d’una prevenció integral més que en es compliment de determinades obligacions documentals.

- Augmentar es personal de control i vigilància. Reduir es personal burocràtic.

Salut laboral:

S’acció de CLAU se centrarà principalment en aquests aspectes:

  • Evitar s’aparició des càncer i altres malalties d’origen professional provocades per una exposició a materials o radiacions i una deficient política d’informació i prevenció.
  • Prendre mides perque es treballadors que ho desitgin puguin respirar aire sà.
  • Fer respectar criteris d’il·luminació suficient.
  • Perseguir es maltractes a empleats i tractar es casos d’estrès psíquic.
  • Substituir equips de treball obsolets.
 
 
 

Menors
 

 

PREVENCIO I PROTECCIO

- Balears ocupa es primer lloc de s’Estat en abusos sexuals a menors.
- També ès alta sa taxa de negligència o abandó de menors en aspectes d’higiene, salut, alimentació o assistència dins s’escola.
- Es maltracte emocional té una gran importància i ocupa es segon lloc darrere sa negligència.
- Es maltracte físic ocupa es tercer lloc de sa llista, després de s’emocional
.

- En ets abusos sexuals, 9 de cada 10 casos tenen ses nines com a víctimes. Aquests abusos no solen transcendir per mor des secretisme familiar.
- Un factor determinant dets abusos a menors comesos pes pares ès sa droga i s’alcohol.
- Sa majoria de nins maltractats no estan escolaritzats per falta d’interés des seus progenitors. Es pares no solen fer feina
.

- S’acció que Clau proposa consisteix a:

- Detectar i corretgir es casos de menors no escolaritzats.
- Prevenir tant com sigui possible que es menors puguin accedir a sa droga i s’alcohol.
- Evitar com més millor que es menors puguin accedir a sa pornografia, i evitar que siguin objecte de prostitució o realitzacions pornogràfiques.

-Impedir tant com sigui possible s’educació incívica i violenta des menors, educant-los a través des jocs electrònics, sa televisió i altres medis de comunicació.
- Prevenir, educar i integrar es menors delinqüents. Crear centres especialitzats.

- Conscienciar sa societat de s’elevat cost humà, social i econòmic des tabac, sa drogoaddicció i s’alcoholisme. Informar de ses seqüeles que deixen.
-Detectar, educar i ajudar a ses famílies que provoquen negligències o maltractes de qualsevol casta a menors.

- Fer campanyes educatives prou impactants que contribuesquin a sa defensa des menors en tots ets aspectes.
- Proporcionar recursos a ses organitzacions d’ajuda an es menors.
- Agilitar i alleugerar sa burocràcia perque ets infants marginats puguin trobar més fàcilment una nova família.

 
 
 

Persones Discapacitades
 

 

PROTECCIO I INTEGRACIÓ LABORAL

- Ningú està fora des perill de tenir un accident i sofrir una invalidesa. Es qui neixen amb qualsevol casta de discapacitat formen part de tots i cadascun de noltros. Cuidar-los ès una tasca tremendament humana i noble.
- Avui, sa cantitat de persones amb qualque discapacitat supera ses 20.000.

S’acció de Clau se centrarà a:

- Impulsar una investigació sobre sa violència i s’abús comès contra persones discapacitades.
- Millorar sa legislació i ses accions sobre accessibilitat des discapacitats a tots es recursos socials i públics.
- Combatre ses pràctiques discriminatòries dins es camp de s’educació, sa feina i s’accés a béns i servicis
.

- Participar amb persones i organitzacions expertes, nacionals i internacionals.

- No plànyer cap esforç per afavorir ses persones dificultades fins an es punt de convertir-los un una prioritat absoluta.
- Activar una política sociosanitària que afavoresqui s’integració de persones amb malalties mentals.
- Aprofitar ses qualitats des sords per encaminar-los cap a s’art, es disseny o s’informàtica.
- Dedicar un canal digital de televisió específic cap an es sords. Finançar s’equip receptor en cas de necessitat.
 
 
 

Persones Marginades
   
- Avui, es casos d’exclusió i marginació social abunden. S’ajuda de ses institucions públiques a ses associacions d’atenció de marginats no basta. No se poden abandonar aquests casos i deixar-los només en mans de sa solidaritat privada i entitats benèfiques. Ben al contrari, s’Administració els ha de dedicar recursos a bastament.
 
 
 

Acolliment Material des Nou Resident
 

 

BASE PER S’INTEGRACIO

- Mentres no s’activi una política de natalitat eficaç (CS-1) i una reconversió de s’Administració pública (CS-10), haurem de menester una cantitat moderada i controlada de mà d’obra forana a fi d’evitar es col·lapse econòmic a la curta i sa bancarrota des sistema de jubilacions a la llarga. Precisament, sa taxa de natalitat s’ha reduït de manera alarmant i ès de ses més baixes d’Europa: pràcticament no basta per cobrir es recanvi generacional. Ses empreses tenen grans dificultats per trobar mà d’obra, i no en parlem de mà d’obra qualificada. De moment, no s’espera una arribada massiva d’immigrants per mor de sa reculada de s’economia europea en general i de sa balear en particular.

- S’immigrant se troba especialment desprotegit davant ets abusos de ses empreses i s’Administració perque desconeix ses lleis que el protegeixen i s’estructura administrativa.

Per tant, s’ha de fer accessible an aquestes persones un modest però eficaç servici telefònic d’orientació que, durant es primers mesos, els ajudi a defensar-se eficaçment davant eventuals abusos. Aquest servici ha de tenir capacitat multilingüe.

- Igualment, ets immigrants se beneficiaran des mateixos servicis socials que es naturals, sense distincions. Un immigrant maltractat tendeix a reproduir es mateix problema que ell va patir, amb es perill per sa futura estabilitat social que això implica. Un bon acolliment material ès sa base d’una integració social efectiva.
- CLAU donarà facilitats an ets immigrants perque puguin aprendre i utilitzar es mallorquí.

Així, CLAU:
- No farà distinció entre naturals i immigrats legals i reconeguts a s’hora de concedir ajudes per pagar sa vivenda, ajudes a sa família, educació, etc.
- Farà respectar escrupolosament sa capacitat d’alberg dels immobles.
- Induirà ets immigrants a respectar es costums locals en qüestió d’horaris, renous, festes o activitats molestes i ets usos de sa societat que els acull.

 
 
 

 

Idiomes 

Federació 

 Destacats 

 Mallorquí
 Petita empresa
 Energies renovables
 Protecció a s'empleat


  Contacte 
  correu@clau.com
  Tel: 637 177 304
  apt.postal 5246 Palma 07080

Enquesta
què te preocupa més?
econ. familiar
immigració
corrupció polit
pèrdua identita
Selecciona una opció i envia per veure resultats

Foros
Recull de premsa

  Enllaços
 Politicalresources.net
 www.institutclau.com
 www.dieoff.org
 www.iblnews.com
 www.maxpages.com
 www.valencianisme.com
 www.bibiloni.net
 www.crisisenergetica.org
 www.balearweb.com
 www.communitysolution.org
 www.normalitzacio.net
 www.diaridebalears.com
 www.unicef.org
 www.e-democracy.gov.uk
 www.edemocracia.com
 parlament balear
 www.laflecha.net
 www.soliclima.com

 Suggerències 
Que se t'ocorre per fer de ses illes un lloc millor per viure?


Les millors suggerències

  Mossèn Alcover 
  Rondaies Mallorquines (1,15Mb)

  Palma al 1644 
 

  El Badia, amb CLAU
  El Badia de Cala Millor, amb Clau

  LLIBRES RECOMANATS
  Es nostros arts i oficis d`antany
 Joan Llabrés, Jordi Vallespir
 Estudis Monogràfics del Museu de la Porciúncula
 Gràfiques Miramar S.A.

  MUSICA RECOMANADA
  Ca meva, Ca vostra
 Joana Pons amb ses guitarres.
 Edicions Blau

 Patria

 Himne de Clau