Salut
i Assistència Social
Sanitat,
assistència social, seguretat laboral,
menors, persones discapacitades, marginats,
acolliment material des nou resident
 | Sanitat
|  | | |
CAPACITAT,
EFICÀCIA, PREVENCIÓ
-
La millora, la modernització i l ’encariment
continuat dels servicis, juntament amb una
població que envelleix i que de cada
dia exigeix més bona atenció,
plantetja unes perspectives complicades
aquí i a tots els països d’Europa,
sobretot perque el sector més vell
demanda sa major part des gast.
- En el servici sanitari, la relació
doblers-calitat resulta especialment directa,
molt més que en altres àrees
com ès ara s’ensenyança.
- Així, hem de prendre consciència
que la sanitat se convertirà
en una càrrega econòmica major
i inevitable.
-
Actualment, sa prevenció d’accidents
i sa detecció precoç
de malalties se perfila com
sa possibilitat més econòmica
i que més s’ha de promoure.
A ses Balears, es nivell de
prevenció ès molt baix.
|
|
-
Per contenir es gast sanitari resultarà
imprescindible mantenir una població
sana. S’estrès, ses
drogues, es mals hàbits alimentaris
i sa falta d’activitat física
se revelen com es defectes que
s’han de corretgir, a fi de reduir
es cost sanitari de sa societat i poder
alliberar recursos cap a altres necessitats.
- Sa detecció precoç
i es tractament immediat de malalties psíquiques
com sa depressió o s’insomni
se considera especialment important, i es
cost humà i econòmic derivat
d’aquesta casta d’afeccions
resulta especialment elevat. A posta s’han
d’incrementar es recursos dedicats
an aquesta àrea.
-
CLAU establirà un servici
públic de control exhaustiu de sa
sanitat privada, especialment
dins s’àrea de sa cirugia ocular
refractiva, sa cirurgia estètica
i es tractaments d’infertilitat. Aquest
servici farà estadístiques,
controlarà s’evolució
des pacients, detectarà irregularitats
i donarà ses fites netes a sa població
sobre sa seguretat i eficàcia
des mètodes que fa servir actualment
sa sanitat privada. Es fracàs d’aqueixes
tècniques podria arribar a sifres
d’escàndol i a l’hora
d’ara sa desprotecció
des ciutadà ès total.
En es cas des tractaments d’infertilitat,
convé que es pacients sàpiguen
exactament ses possibles repercussions damunt
sa descendència i ses maneres d’evitar-ho.
 |
-
Sa formació contínua
des personal sanitari resulta
imprescindible actualment per mor
de s’evolució i millora
constants de ses tècniques
i es medicaments.
|
-
Ès indispensable seguir s’evolució
de ses noves tècniques i preveure
ses futures necessitats, com ès ara
sa creació immediata d’un banc
de progenitors hematopoètics.
- S’han de fer campanyes de conscienciació
per fomentar sa donació de sang i
orgues, que actualment falten.
-
S’establiment immediat d’una
Facultat de Medicina a
Palma pareix una solució especialment
convenient a fi d’aportar calitat
i resultats a mig terme.
- Es servici d’ambulàncies
ès deficient.
-
Actualment hi ha massa personal
administratiu i falta personal
sanitari a ses Balears, i això
ocasiona un servici deficient que ja afecta
s’atenció primària i
que provoca una perniciosa sobrecàrrega
des servici d’urgències.
- S’arribada massiva d’immigrants
ha provocat una sobrecàrrega des
servici sanitari que repercuteix molt negativament
en es personal des servici i sa calitat.
-
S’acció de CLAU se basarà
a millorar de forma integral es servici
sanitari públic, augmentar es concerts
amb servicis privats, incrementar es recursos
econòmics (CS-10)
i facilitar s’ampliació i sa
creació de centres sanitaris privats
que facin possible s’alliberació
de recursos.
e-SANITAT
CLAU
crearà i farà pública
una base d’informacions mèdiques
útil, de calitat i bona d’entendre
pes ciutadà, amb un servici
de consulta de franc a través
d’Internet que permetrà estalviar
temps an es ciutadans i recursos a sa sanitat
pública. En definitiva, se tracta
de fer ses primeres passes cap a sa telemedicina.
| |
| |
 | Assistència
Social |  | | |
OPTIMISME,
COMUNICACIÓ, COMPRENSIÓ, TOLERÀNCIA
-
Segons determinats estudis, Balears ès
una de ses províncies d’Espanya
amb més benestar social. Ara bé,
maldament sa mitjana sigui elevada, hi ha
molts de casos que han de menester assistència.
-
Com a problemes s'han de destacar:
-
Ses pensions de sa tercera edat són
molt baixes per mor de s’estacionalitat
de s’economia, mentres que es cost
de vida ès un des més alts
de s’Estat.
- Apareixen molts de casos de pobresa, sobretot
de persones velles.
- S’ajuda a domicili està col·lapsada
per casos de famílies que han de
menester ajuda per atendre es seus majors.
- No hi ha una política eficaç
que fomenti es servici social a través
d’empreses i organitzacions socials.
- S’increment de sa cantitat de malalts
d’alzheimer.
- S’elevada immigració, que
no té aquí un entorn familiar
ample. Molts de problemes familiars. Apareixen
massa sovint casos de nins desatesos.
- Inseguretat laboral. Explotació
laboral de menors.
Clau
proposa:
-
Augmentar sa seguretat laboral
impulsant i estabilitzant s’economia.
-
Regulació des mobbing i detecció
des casos de maltractes a empleats.
-
Incrementar sa cantitat i sa calitat des
servici d’educació
a ses famílies i s’assistència
a persones desproveïdes d’un
entorn familiar suficient.
-
Fomentar i ajudar a ses organitzacions
i empreses d’assistència
social.
-
Concedir un reconeixement
social just an es cuidador
i afavorir sa conscienciació
cap an aquest servici. Formar desocupats
en aquesta especialitat, que ha d’esser
especialment ben retribuïda i
considerada. | |
-
Detectar i tractar s’alzheimer. Establir
un servici d’educació dirigit
a ses famílies amb malalts d’aquesta
casta.
-
Crear centres de dia i residències
de sa tercera edat a bastament. | |
| |
 |
Seguretat
Laboral |
 | | |
LA
SEGURETAT SEMPRE ES RENTABLE
-
Sa sinistralitat laboral a ses Balears ès
alta per mor de:
- Sa
precarietat, s’eventualitat i s’elevat
ritme de treball.
-
Es casos freqüents d’alcoholèmia
i estrès psíquic.
-
Sa falta de conscienciació cap
a sa seguretat i sa formació teòrica
insuficient dets obrers i ets empresaris
dins es camp de sa salut laboral. Falta
planificació de sa feina i esforç
de ses institucions i ses empreses a s’hora
d’imposar una formació preventiva
eficaç dets obrers.
-
Clau proposa:
-
Conscienciar s’obrer, però
sobretot s’empresari, de sa
necessitat, importància i rendibilitat
d’una actitud correcta en seguretat
laboral. Informar des gran
perill que representa sa falta d’experiència
des nous treballadors i ses mides
per contrarestar-la. |
|
-
Establir controls d’alcoholèmia
dins ses activitats on hi hagi un perill
elevat d’accidents físics.
-
Informar sobre ses causes i ses conseqüències
de s’estrès psíquic,
i com evitar-lo.
-
Prevenir ses lesions provocades per esforços,
informant de ses ajudes mecàniques
disponibles.
- Estudiar es models de seguretat laboral
avançats des països del nord
d’Europa.
- Coordinar ses diverses administracions
relacionades amb sa seguretat laboral i
s’assistència sanitària.
 |
-
Centrar sa política laboral en
sa gestió d’una prevenció
integral més que en es compliment
de determinades obligacions documentals. |
-
Augmentar es personal de control i vigilància.
Reduir es personal burocràtic.
Salut
laboral:
S’acció
de CLAU se centrarà principalment
en aquests aspectes:
- Evitar
s’aparició des càncer
i altres malalties d’origen professional
provocades per una exposició a
materials o radiacions i una deficient
política d’informació
i prevenció.
- Prendre
mides perque es treballadors que ho desitgin
puguin respirar aire sà.
- Fer
respectar criteris d’il·luminació
suficient.
- Perseguir
es maltractes a empleats i tractar es
casos d’estrès psíquic.
- Substituir
equips de treball obsolets.
|
|
| |
 | Menors |  | | | PREVENCIO
I PROTECCIO
-
Balears ocupa es primer lloc de s’Estat
en abusos sexuals a menors.
- També ès alta sa taxa de
negligència o abandó
de menors en aspectes d’higiene, salut,
alimentació o assistència
dins s’escola.
- Es maltracte emocional
té una gran importància i
ocupa es segon lloc darrere sa negligència.
- Es maltracte físic
ocupa es tercer lloc de sa llista, després
de s’emocional.
-
En ets abusos sexuals,
9 de cada 10 casos tenen ses nines com a
víctimes. Aquests abusos no solen
transcendir per mor des secretisme familiar.
- Un factor determinant dets abusos a menors
comesos pes pares ès sa droga
i s’alcohol.
- Sa majoria de nins maltractats no estan
escolaritzats per falta d’interés
des seus progenitors. Es pares no solen
fer feina.
-
S’acció que Clau proposa consisteix
a:
-
Detectar i corretgir es casos de menors
no escolaritzats.
- Prevenir tant com sigui possible que es
menors puguin accedir a sa droga i s’alcohol.
- Evitar com més millor que es menors
puguin accedir a sa pornografia, i evitar
que siguin objecte de prostitució
o realitzacions pornogràfiques.
 |
-Impedir
tant com sigui possible s’educació
incívica i violenta des menors,
educant-los a través des jocs
electrònics, sa televisió
i altres medis de comunicació.
-
Prevenir, educar i integrar es menors
delinqüents. Crear centres especialitzats. |
-
Conscienciar sa societat de s’elevat
cost humà, social i econòmic
des tabac, sa drogoaddicció i s’alcoholisme.
Informar de ses seqüeles que deixen.
-Detectar, educar i ajudar a ses famílies
que provoquen negligències o maltractes
de qualsevol casta a menors.
-
Fer campanyes educatives prou impactants
que contribuesquin a sa defensa des menors
en tots ets aspectes.
-
Proporcionar recursos a ses organitzacions
d’ajuda an es menors.
-
Agilitar i alleugerar sa burocràcia
perque ets infants marginats puguin trobar
més fàcilment una nova família.
| |
| |
 | Persones
Discapacitades |  | | | PROTECCIO
I INTEGRACIÓ LABORAL
-
Ningú està fora des perill
de tenir un accident i sofrir una invalidesa.
Es qui neixen amb qualsevol casta de discapacitat
formen part de tots i cadascun de noltros.
Cuidar-los ès una tasca tremendament
humana i noble.
- Avui, sa cantitat de persones amb qualque
discapacitat supera ses 20.000.
S’acció
de Clau se centrarà a:
-
Impulsar una investigació
sobre sa violència i s’abús
comès contra persones discapacitades.
- Millorar sa legislació i ses accions
sobre accessibilitat des discapacitats a
tots es recursos socials i públics.
- Combatre ses pràctiques
discriminatòries dins es
camp de s’educació, sa feina
i s’accés a béns i servicis.
-
Participar amb persones i organitzacions
expertes, nacionals i internacionals.
-
No plànyer cap esforç
per afavorir ses persones dificultades
fins an es punt de convertir-los un
una prioritat absoluta.
-
Activar una política sociosanitària
que afavoresqui s’integració
de persones amb malalties mentals.
- Aprofitar ses qualitats des sords
per encaminar-los cap a s’art,
es disseny o s’informàtica.
- Dedicar un canal digital de televisió
específic cap an es sords. Finançar
s’equip receptor en cas de necessitat. |
|
| |
| |
 | Persones
Marginades |  | | |
-
Avui, es casos d’exclusió i marginació
social abunden. S’ajuda de ses institucions
públiques a ses associacions d’atenció
de marginats no basta. No se poden abandonar
aquests casos i deixar-los només en
mans de sa solidaritat privada i entitats
benèfiques. Ben al contrari, s’Administració
els ha de dedicar recursos a bastament. |
|
| |
 |
Acolliment
Material des Nou Resident |
 | | |
BASE
PER S’INTEGRACIO
-
Mentres no s’activi una política
de natalitat eficaç (CS-1)
i una reconversió de s’Administració
pública (CS-10),
haurem de menester una cantitat
moderada i controlada de mà
d’obra forana a fi d’evitar
es col·lapse econòmic
a la curta i sa bancarrota des sistema
de jubilacions a la llarga. Precisament,
sa taxa de natalitat s’ha reduït
de manera alarmant i ès de ses més
baixes d’Europa: pràcticament
no basta per cobrir es recanvi generacional.
Ses empreses tenen grans dificultats per
trobar mà d’obra, i no en parlem
de mà d’obra qualificada. De
moment, no s’espera una arribada massiva
d’immigrants per mor de sa reculada
de s’economia europea en general i
de sa balear en particular.
 |
-
S’immigrant se troba especialment
desprotegit davant ets abusos de ses
empreses i s’Administració
perque desconeix ses lleis que el
protegeixen i s’estructura administrativa. |
Per
tant, s’ha de fer accessible
an aquestes persones un modest però
eficaç servici telefònic
d’orientació
que, durant es primers mesos, els
ajudi a defensar-se eficaçment
davant eventuals abusos. Aquest servici
ha de tenir capacitat multilingüe. |
-
Igualment, ets immigrants se beneficiaran
des mateixos servicis socials que es naturals,
sense distincions. Un immigrant maltractat
tendeix a reproduir es mateix problema
que ell va patir, amb es perill per sa futura
estabilitat social que això implica.
Un bon acolliment material ès sa
base d’una integració social
efectiva.
-
CLAU donarà facilitats an
ets immigrants perque puguin aprendre
i utilitzar es mallorquí.
Així, CLAU:
- No farà distinció entre
naturals i immigrats legals i reconeguts
a s’hora de concedir ajudes per pagar
sa vivenda, ajudes a sa família,
educació, etc.
- Farà respectar escrupolosament
sa capacitat d’alberg dels immobles.
- Induirà ets immigrants a respectar
es costums locals en qüestió
d’horaris, renous, festes o activitats
molestes i ets usos de sa societat
que els acull.
| |
| |
|
LLIBRES RECOMANATS |
Es nostros arts i oficis d`antany Joan Llabrés, Jordi Vallespir Estudis Monogràfics del Museu de la Porciúncula Gràfiques Miramar S.A. | |
MUSICA RECOMANADA |
Ca meva, Ca vostra Joana Pons amb ses guitarres. Edicions Blau | |
|

 |
|