A Espanya, en es darrers 50 anys, es progrés cap an es reconeixement de sa dona com a igual respecte de s’homo ha experimentat un canvi substancial.
Es Còdic Civil de l’any 1889, vigent fins a sa constitució de sa II República (1931), reflectia conceptes tan discriminatoris com que sa dona no podia abandonar sa casa paterna fins an es 25 anys, llevat que se casàs o ingressàs dins un convent. Sa dona casada quedava sotmesa a s’autoritat marital. Tampoc era possible es sufragi femení universal.
Sa II República plantetjà un avanç important en es drets de ses dones. No obstant, hi hagué un intent de retrocés durant es primers anys des franquisme, quand s’adoptaren conceptes com que s’Estat “liberará a la mujer del taller y la fábrica”.

Avui, s’igualtat formal entre sa dona i s’homo ès total, emperò queden aspectes culturals i pràctics que s’han de millorar.

EMPRESÀRIES AVUI

Com que moltes dones han d’exercir sa triple tasca de fer feina a s’empresa, fer de mare i atendre es vells de sa família, no se pot considerar que hi hagi una paritat real amb s’homo.

Per sa DONA avui resulta necessari:

1.- Impulsar campanyes educatives que conseguesquin fer participar s’homo en ses tasques familiars i domèstiques, modificant sa situació de sobrecàrrega laboral de sa dona.

2.- Modificar sa llei de conciliació de sa vida familiar i laboral, ja que actualment facilita ses excedències a sa dona perque deixi sa feina i no motiva realment ses empreses perque contractin dones.

3.- Mides actives perque ses dones puguin dedicar-se a sa política i aplicar, elles mateixes, ses millors solucions an problemes que les afecten.
4.- Afavorir s’associacionisme empresarial entre ses dones.
5.- En es centres de formació professional s’han de dur endavant programes que fomentin s’interès de ses dones per crear empreses pròpies.

En relació amb es problema des maltractes de s’homo contra sa dona i sa família, ès necessari:

1.- Considerar s’amenaça i sa violència domèstica com un problema col·lectiu de gran importància, amb un cost social —i per tant econòmic— enorme.
2.- Fer prendre consciència an ets homos maltractadors, amb campanyes informatives i exemples contundents en es cas d’agressions repetides.
3.- Conscienciar i implicar tota sa societat perque denunciï aquests casos.
4.- Millorar sa ret de centres d’acollida material i donar assistència psicològica a ses dones i ses famílies víctimes de maltractes.
5.- Reduir es casos d’alcoholisme i drogoaddicció, que sovint provoquen comportaments violents.
6.- No afavorir es contenguts violents dins es medis de comunicació.Considerar l’amenaça i la violència domèstica com un problema col·lectiu de gran importància.

APRENDRE A ESSER PARES

CLAU considera sa família com s’unitat bàsica d’organització de sa societat, i per tant ès necessari proporcionar-li condicions adequades perque gaudesqui de màxima estabilitat. Sa família compleix funcions diverses: econòmica, de protecció psíquica, de regulació afectiva, educadora, d’acolliment des majors i de contacte entre ses distintes generacions, cosa que permet sa transmissió vital des valors i sa cultura.

Per mor d’aqueixa importància i complexitat, s’ha d’evitar sa fragmentació de sa política familiar en àrees aïllades i aplicar una política moderna que faciliti s’exercici de ses responsabilitats familiars en ses millors condicions possibles.

Sa falta d’arrelament familiar que provoca sa societat urbana i s’actual mobilitat geogràfica de sa població fa imprescindible establir uns servicis públics moderns i encaminats a educar ses futures famílies.

Necessitats actuals:

1.- Proporcionar un servici d’educació contínua a ses famílies joves, que tengui com a objectius aprendre a dur sa relació mútua; ets avantatges socials i econòmics de sa família; informació i educació sexual —inclosa sa prevenció dets embarassos no desitjats, que sovint acaben en esvort—; com evitar sa violència, que té un cost social i econòmic altíssim per sa societat; i com afavorir sa solidaritat, es respecte i s’estima mútua.

2.- Incentivar sa natalitat. Proporcionar condicions ambientals, socials i laborals justes, amb avantatges econòmics a bastament, per aquelles famílies que decidesquin tenir fills. Aplicar descomptes en ses hipoteques de vivenda per cada nou fill. Aplicar polítiques d’ajuda a sa família durant tota sa minoria d’edat dels fills. Incentivar de bon de veres sa maternitat en tots ets aspectes, de manera que tenir fills se convertesqui en un avantatge en tots es sentits. Avui, i demà encara més, sa maternitat podria esser considerada com es servici més important cap a sa societat.

3.- Incentivar fiscalment ses empreses que duguin endavant accions d’ajuda a sa família, com ès ara polítiques de flexibilitat d’horaris que permetin a sa dona compaginar feina i família.

4.- Facilitar s’accés de cada persona, i especialment ses famílies joves, a una vivenda digna (CS-8). 5.- Establir un sistema educatiu continu, fiscalment incentivat, per aquelles persones que decidesquin tenir fills o que ja en tenguin.

Essencialment, s’ha d’instruir es joves en sa difícil tasca de com esser pares i com educar es fills, com comunicar-se amb ells, com conseguir que no caiguin en ses drogues, acostumar-los a ses opcions i no a ses ordes, ensenyar-los a esser persones autònomes, lliures i amb capacitat de decisió. S’educació des nins no se pot delegar a ses escoles, no ès sa seva funció. Han d’esser es pares es qui els eduquin dins un ambient afectivament càlid. S’ha de fomentar sa capacitat educativa de ses famílies.

6.- Crear un servici ben dotat, professionalment i econòmicament, per atendre i fer costat a membres familiars o a famílies amb problemes, i així tallar sa possibilitat que ets infants puguin reproduir es comportament errats de son pare i sa mare. Valorant es cost humà i econòmic des maltractes, tant a dones com a infants, sa violència domèstica transcendeix s’esfera privada i se converteix en una qüestió pública. També s’ha de crear un servici especialitzat en psiquiatria pediàtrica, davant es fort increment d’aquests casos.

7.- Habilitar un telèfon permanent de consultes, publicar dins sa ret informàtica es contenguts bàsics des servicis educatius dirigits a famílies i pares, a fi de permetre-ne sa consulta en qualsevol moment, i establir una col·laboració efectiva de ses institucions públiques amb ses ONG d’ajuda a ses famílies.

FACEM UN LLOC MOLT ATRACTIU PES JOVES.

	Així, a CLAU consideram com a objectiu dedicar-los un esforç extraordinari, a fi d’invertir sa tendència actual que provoca sa fuita de joves talents de ses Balears cap a altres bandes, i convertir ses illes en un centre d’atracció de sa gent més creativa, dinàmica i innovadora de ses regions des nostro entorn.
Un objectiu que només serà possible amb una visió oberta, amb sa millora de ses comunicacions, amb s’esperit extraordinàriament obert i emprenedor des balears, juntament amb unes instal·lacions educatives, recreatives, de servicis, d’activitats… i amb un ambient adequat pes joves.

Fomentar alternatives socials saludables.

Avui hi ha un problema de soledat provocat per sa dificultat de trobar activitats i llocs saludables on relacionar-se i fer amistats —especialment en s’hivern—, que afecta molts de joves de totes ses edats i especialment a partir de 30 anys, i això també s’ha de resoldre. A posta, es mateixos joves i ses ONG específiques han d’esser consultats a fi d’establir ses activitats més convenients.

Protegir es menors i els joves de escenes i jocs violents.
Ès necessari formar els joves dins un entorn sense contenguts violents ni immorals. Avui se revelen com a especialment influents els contenguts violents de sa televisió i determinats jocs de vídeo.

No hi ha dubte que, ben aviat, diversos centres d’atracció dels països d’Europa se disputaran els joves. Aquells que no ho conseguesquin tornaran societats envellides de manera irrecuperable.

CLAU dotarà tots els joves estudiants d’una connexió particular de 256k subvencionada pes Govern i s’establiran es convenis que pertoquin amb companyies de telecomunicacions.

Clau farà de Balears un pol capdavanter. Mos entusiasma s’esperit dels joves

SENTIR-SE ESTIMATS

- Avui tothom se vol conservar jove. - Des de l’any 1900 fins ara, sa longevitat de s’espècie humana s’ha duplicat, des 47 anys de fa un segle fins an es 78 actuals de mitjana. I ès d’esperar que encara augmenti sensiblement. Aquest fet exigeix una planificació adequada des recursos. - Convé destacar que, a ses ciutats, sa soledat ès una de ses principals tragèdies a resoldre, especialment de ses dones a partir de 60 anys.

Com a objectius, CLAU proposa:
1. Sa preservació de sa calitat de vida, amb una atenció mèdica preventiva i continuada, una jubilació flexible o progressiva, es manteniment de s’exercici físic i s’activitat social, mental i creativa a un nivell adequat pes majors.

2. Sa feina ès un dret consubstancial a sa persona que s’ha de protegir. CLAU farà possible que es majors que ho desitgin continuïn produint benestar a sa societat i mantenguin una ocupació laboral passada sa jubilació. Aqueixa fórmula resoldrà sa problemàtica finançació de ses pensions dins ses societats envellides. També s’hauran de modificar ets hàbits empresarials en s’aspecte laboral.

3. Fer possible sa creació de locals i s’organització d’activitats a càrrec d’entitats privades, sa Creu Rotja i altres ONG, amb incentius públics.

4. Sa millora de ses pensions.

5. Sa disminució des costs sanitaris aplicant una atenció mèdica preventiva.

6. Respecte de s’atenció a domicili, ès necessari concedir una retribució a ses persones cuidadores que l’hagin de menester —normalment parents i majoritàriament dones—, ja que molts des majors han de menester atenció continuada.

7. Augmentar sa cantitat de places i eliminar ses llistes d’espera per entrar a ses residències geriàtriques. 8. També ès necessari crear una organització sociosanitària que respongui a sa demanda real actual, que costa molts de doblers i que de cada dia en costarà més per mor de sa millora des tractaments i sa tendència a s’envelliment de sa població.

AN ES JOVES TAMBE ELS AGRADA S’AVENTURA I SES EMOCIONS FORTES

Clau ès fet de matèria jove. An es joves els agrada adquirir cultura, jugar a escacs i córrer un darrere s’altre en es polideportiu. Però també s’ha de dir -maldament no sigui electoralment rendible- que en uns moments determinats es joves també han de descobrir i experimentar límits, viure i esser protagonistes d’aventures i activitats fortes, sigui amb es cos o amb enginys.

Això ès part des seu esperit i no ha d’esser reprimit, encara que an es majors els resulti més còmode ignorar-ho.

Actualment, a ses Balears, sa falta de col·laboració institucional amb ses activitats més modernes i atractives ès total, amb uns dirigents polítics i unes institucions que no connecten amb es joves ni per sort.

Se tracta d’uns representants des poble que se troben especialment còmodes ignorant es joves o tractant-los com a majors prematurs, i que s’espanten i no entenen res si se’ls rebel·len en contra.

Així, CLAU considera que s’ha de fer un esforç en instal·lacions i equipament a fi que es nostros joves puguin alliberar ocasionalment es seu esperit aventurer i gaudir de ses activitats pròpies de sa seva edat. Unes activitats que els permetran relacionar-se, expressar-se com a joves i realitzar-se com a persones íntegres.